Creu de l'orde, amb la creu de Sant Jordi amb flames; sobre el drac, constituïa la insígnia de l'orde | |
Tipus | Militar |
---|---|
Nom oficial | Companyia dels Cavallers del Drac |
Nom oficial llatí | Societas Draconistarum, Fraternitats Draconiana |
Altres noms | Cavallers del Drac |
Hàbit | Desconegut: incorpora un mantell blanc amb la creu vermella |
Lema | O quam misericors est Deus ("Oh, com de misericordiós és Déu"), Iustus et patiens ("Just i pacient") |
Objectiu | Lluita contra els infidels (els turcs) i els heretges (els hussites) |
Fundació | 13 de desembre de 1408, Dobor (Usora, Bòsnia) per Segimon I del Sacre Imperi Romanogermànic |
Aprovat per | Eugeni IV, en 1433 |
Constitucions | Statuta, per Eberhard de Nagyvárad, 1408 |
Patrons | No se sap del cert; probablement Sant Jordi |
Supressió | Extingida després de 1453 |
Fundacions destacades | No tenia seus |
Persones destacades | Ernest I d'Habsburg, Vitautas I de Lituània, János Hunyadi, Alfons el Magnànim, Vlad II de Valàquia |
L'orde del Drac, en llatí Societas Draconistrarum, i en alemany: Drachenorden i en hongarès: Sárkány Lovagrend, fou un orde militar del Sacre Imperi Romanogermànic, instituït pel rei d'Hongria Segimon I, futur emperador, el 1408, per lluitar contra l'Imperi Otomà i l'heretgia hussita.[1] Declinà amb la mort del fundador, poc després de 1437 i s'extingí poc després de 1453.