Creu de Crist, emblema de l'orde | |
Tipus | Militar i religiosa; des de 1529, dues branques: orde militar honorífic i orde monàstic |
---|---|
Nom oficial | Orde Militar de Jesucrist |
Nom oficial llatí | Ordo Militiae Jesu Christi |
Altres noms | Cavallers de Crist |
Hàbit | Hàbit blanc cistercenc amb la creu grega vermella |
Objectiu | Defensa de la religió cristiana i lluita contra els infidels |
Fundació | 15 de març de 1319, com a successor de l'Orde del Temple, Santarem (Portugal) (acte de confirmació de la butlla papal) per Joan XXII a instància de Dionís I de Portugal |
Regla | 1187, al capítol general de l'Orde del Cister, basada en la Regla de Sant Benet usada pels cistercencs, aprovada en 1187 per Gregori VIII |
Patrons | Sant Benet de Núrsia |
Supressió | 1834; des de llavors és un orde honorífic per Pere, duc de Bragança, regent en nom de Maria II de Portugal |
Branques i reformes | Nascuda com a continuadora de l'Orde del Temple |
Primera fundació | Castro Marim (Algarve), 1319 |
Fundacions destacades | Convent de Crist (Tomar), Torre de S. Vicente de Belem, Castell de Pombal, castell de Soure, Sagres, etc. |
Fundacions a terres de parla catalana | No n'hi ha hagut |
Persones destacades | Beat Cristòfor de Portugal, Enric el Navegant, Alfons V de Portugal, Vasco da Gama, Bartolomeu Dias, Pedro Álvares Cabral, Fernão de Magalhães |
L'Orde de Crist fou un orde militar medieval del Regne de Portugal, fundat el 1319 pel papa Joan XXII a instància del rei Dionís I de Portugal amb el nom d'Orde de Nostre Senyor Jesucrist, com a continuador i successor de l'Orde del Temple, extingit el 1312.[1][2]