Organoclorat

Els organoclorats^[1] són una família de compostos orgànics que contenen com a mínim un àtom de clor unit covalentment. La seva àmplia varietat estructural i les propietats químiques divergents porten a una diversa gamma d'aplicacions. Aquests productes químics típicament són anhídrids i normalment són més densos que l'aigua a causa del seu elevat contingut d'àtoms de clor que tenen major pes atòmic.

La forma més simple d'organoclorat són hidrocarburs clorats. Aquests consten d'un hidrocarbur de cadena simple en el qual un o més àtoms d'hidrogen s'han substituït per clor. Els organoclorats de baix pes molecular com el cloroform, el diclorometà, el dicloroetè i el tricloroetà són emprats com a dissolvents. Aquest dissolvent tendeix a ser relativament no polar; per això són insolubles en aigua i eficaços en aplicacions de neteja com ara el desgreixatge i la neteja en sec.

Molts plaguicides àmpliament utilitzats en l'agricultura foren organoclorats. Aquests inclouen el DDT, dicofol, heptaclor, endosulfà, clordà, mirex i pentaclorofenol. Aquests poden ser o hidròfils o hidrofòbics depenent de la seva estructura molecular. No obstant el seu ús ha estat dràsticament eliminat tant a la Unió Europea per aquests usos a causa de la seva elevada persistència en el medi ambient i que són bioacumulables en el greix dels animals.

Els bifenil policlorats (PCBs) s'utilitzen comunament com a aïllants elèctrics utilitzats i calor agents. El seu ús s'ha eliminat en gran part pels seus problemes sanitaris associats.

Els alquens clorats són monòmers útils utilitzats en la preparació d'una varietat de materials. Per exemple, el clorur de vinil es polimeritza per formar el plàstic de policlorur de vinil (PVC).