Back Oriana Fallaci Afrikaans أوريانا فالاتشي Arabic اوريانا فالاتشى ARZ Oriyana Fallaçi Azerbaijani اوریانا فالاچی AZB Ориана Фалачи Bulgarian ওরিয়ানা ফাল্লাচি Bengali/Bangla Oriana Fallaci Breton Oriana Fallaci BS ئۆریانا فالاچی CKB
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 29 juny 1929  Florència (Itàlia) | ||
| Mort | 15 setembre 2006 (77 anys) Florència (Itàlia) | ||
| Causa de mort | càncer de pulmó | ||
| Sepultura | Cementiri d'Allori | ||
| Religió | Ateisme | ||
| Formació | Università degli Studi di Firenze Liceo classico statale Galileo (en)  | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Periodista | ||
| Ocupació | corresponsal de guerra, periodista, escriptora, política, partisana | ||
| Activitat | 1958 - | ||
| Partit | Partit d'Acció | ||
| Família | |||
| Cònjuge | cap valor | ||
| Parella | Alexandros Panagoulis | ||
| Germans | Neera Fallaci Paola Fallaci | ||
| Premis | |||
    | |||
Oriana Fallaci (Florència, 29 de juny de 1929 - Florència, 15 de setembre de 2006) fou una escriptora i periodista italiana. Fou la creadora d'un tipus d'entrevista periodística d'impacte per la seva audàcia, la seva perspicàcia psicològica i la qualitat literària.[1]
Fallaci es va fer especialment cèlebre per la seva tasca de corresponsal de guerra, però també per haver entrevistat alguns dels personatges més influents del segle xx. Els últims anys de la seva vida, a partir de l'11 de setembre de 2001, han estat més polèmics pels seus punts de vista molt crítics envers el món islàmic. «Una veritable diva del periodisme italià […] polèmica, arrauxada i sovint contradictòria».[2]
Va treballar per a L'Europeo i al llarg de la seva carrera col·laborà amb les publicacions més prestigioses, com Life, The New York Times, The Washington Post, Der Spiegel, Le Nouvelle Observateur, Corriere della Sera o Politika, entre d'altres.
- ↑ «Oriana Fallaci». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Chillón, Lluís Albert. Literatura i periodisme: literatura periodística i periodisme literari en el temps de la post-ficció. València: Universitat de València, 1993, p. 151. ISBN 978-84-7908-105-8.