Ortiga gran

Ortiga gran

Urtica dioica
Urtica dioica subsp. dioica
Enregistrament
Dades
Font de	Urtica dioica convar. fibra, fulla d'ortiga, ortiga i arrel d'ortiga
Hàbitat	massa de terra
Planta
Tipus de fruit	núcula
Estat de conservació
Risc mínim
UICN	167815
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Plantae
Ordre	Rosales
Família	Urticaceae
Gènere	Urtica
Espècie	Urtica dioica L., 1753
Nomenclatura
Sinònims	Urtica gracilis Aiton Urtica holosericea Nutt. Urtica lyallii S.Watson
Subespècies
U. dioica subsp. dioica U. dioica subsp. afghanica U. dioica subsp. gansuensis U. dioica subsp. gracilis U. dioica subsp. holosericea

L'ortiga grossa o ortiga verda (Urtica dioica) és una planta herbàcia de la família de les urticàcies. És una planta cosmopolita; el seu nom prové del llatí, urere = "cremar", referint-se als pèls urticants de la planta. La seva distribució és molt àmplia, apareix en punts molt concrets a causa de les necessitats de nitrogen, és una planta nitròfila. Es diu que segueix l'home i el bestiar: és freqüent en marges de camins i parets de pedra, corrals, terrenys de pastura, horts, etc. Pertany al grup de plantes que generalment anomenem ortigues, i n'és un dels exemples més coneguts; sovint s'anomena simplement ortiga, però té alguns noms populars catalans com estrígol, estríjol, herba de cec, ortiga grossa, picamans, picamoros, guardians (El Comtat), ordiga, xordiga (Andorra) o estrigal (Andorra).^[1]

Tota la planta s'empra per les seves propietats nutritives i medicinals; podria tractar-se d'un nutracèutic.