Back Ortoclasa AN أرثوكلاز Arabic Артаклаз Byelorussian Артакляз BE-X-OLD Ортоклаз Bulgarian Ortoklas BS Orthoklas German Ορθόκλαστο Greek Orthoclase English Ortoklazo Esperanto
 Ortosa | |
|---|---|
 Ortosa procedent de Minas Gerais, Brasil | |
| Fórmula química | KAlSi₃O₈ |
| Epònim | exfoliació i ortogonal  |
| Classificació | |
| Categoria | silicats > tectosilicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.FA.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.FA.30 |
| Dana | 76.1.1.1 |
| Heys | 16.3.6 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | prismes curts, tabular, usualment massiu, granular, macles |
| Estructura cristal·lina | a = 8.5632(11) Å, b = 12.963(14) Å, c = 7.299(11) Å, β = 116.073(9)° |
| Grup puntual | B2/m (Classe (H-M): 2/m - Prismàtic) |
| Color | incolora, verdosa, rosa, blanca, groga, gris |
| Macles | Carlsbad, Baveno-Manebach |
| Exfoliació | és exfoliable (làmines) |
| Fractura | perfecta {001}, bona {010} |
| Tenacitat | trencadís |
| Duresa (Mohs) | 6 |
| Lluïssor | vítria, nacrada |
| Color de la ratlla | blanca |
| Diafanitat | transparent, translúcid |
| Gravetat específica | 2,563 |
| Densitat | 2,55 - 2,63 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,518 - 1,520 nβ = 1,522 - 1,524 nγ = 1,522 - 1,525 |
| Birefringència | δ = 0,004 a 0,005 |
| Fluorescència | pot presentar fluorescència blanca o vermella en ona curta |
| Magnetisme | no |
| Impureses comunes | Na, Fe, Ba, Rb, Ca |
| Varietats més comunes | |
| adularia | lluïsor vítria; translúcida o transparent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Or |
| Referències | [1][2][3] |
L'ortosa, ortòclasi, feldespat ortosa o espat ortosa,[4] és un mineral de la classe dels silicats (tectosilicats), del grup dels feldespats; és un feldespat potàssic classificat dins de la sèrie celsiana-ortosa. És un dels minerals formadors de les roques més abundants en l'escorça terrestre. També es coneix amb el nom de feldespat o feldespat ortosa, però aquests noms no són del tot correctes, ja que no defineixen al mineral sinó a un grup de minerals del qual l'ortosa en forma part. L'ortosa és un mineral polimorf de la kokchetavita, la microclina i la sanidina. Forma sèrie amb la hialofana (fórmula de la sèrie: (K,Ba)[Al(Si,Al)Si₂O₈] - K(AlSi₃O₈)) i amb la celsiana (fórmula de la sèrie: Ba(Al₂Si₂O₈) - K(AlSi₃O8)).[1] És un mineral metamòrfic.[5]
- ↑ 1,0 1,1 «Orthoclase». Mindat. [Consulta: 11 agost 2013].
- ↑ «Orthoclase Mineral Data». Webmineral. [Consulta: 11 agost 2013].
- ↑ «Orthoclase». Handbook of Mineralogy. [Consulta: 18 agost 2016].
- ↑ «Ortòclasi». DICCIONARI DE GEOLOGIA (IEC). [Consulta: 17 agost 2016].
- ↑ «Ortosa» (en castellà). Minerales web. [Consulta: 27 gener 2022].