Ototoxicitat

L' ototoxicitat és l'efecte nociu, reversible o irreversible, produït sobre l'orella per diverses substàncies anomenades ototòxics i que afectaran l'audició o l'equilibri. D'aquesta definició se n'exclouen les substàncies que actuen a través de la circulació sanguínia cerebral o dels mecanismes centrals de l'audició, que es consideren substàncies neurotòxiques i no ototòxiques.^[1]

L' ototoxicitat és la propietat de ser tòxic per a l'oïda (oto-), concretament per a la còclea o nervi auditiu i de vegades per al sistema vestibular, per exemple, com a efecte secundari d'un fàrmac. Els efectes de l'ototoxicitat poden ser reversibles i temporals, o irreversibles i permanents. Està reconegut des del segle xix.^[2] Són molts els fàrmacs ototòxics coneguts que s'utilitzen en situacions clíniques, i es prescriuen, malgrat el risc de trastorns auditius, per a condicions de salut molt greus.^[3] Els fàrmacs ototòxics inclouen antibiòtics (com gentamicina, estreptomicina, tobramicina), diürètics de bucle (com furosemida) i agents de quimioteràpia basats en platí (com cisplatí i carboplatina). També s'ha demostrat que una sèrie de antiinflamatoris no esteroidals (AINE) són ototòxics.^[4][5] Això pot provocar una pèrdua auditiva neurosensorial , un desequilibri o tots dos. També s'ha demostrat que alguns productes químics ambientals i laborals afecten el sistema auditiu i interaccionen amb el soroll.^[6]