Ovella

Ovella

Ovis aries
Dades
Principal font d'alimentació	gespa, fibra alimentària, fenc, fòrbia, bromus teulader, Euphorbia virgata, Pueraria thomsonii, Centaurea maculosa i artemisa
Font de	llana d'ovella, moltonina i llet d'ovella
Període
Plistocè inferior - recent[1]
Estat de conservació
Domesticació
Taxonomia
Superregne	Holozoa
Regne	Animalia
Fílum	Chordata
Classe	Mammalia
Ordre	Artiodactyla
Família	Bovidae
Tribu	Caprini
Gènere	Ovis
Espècie	Ovis aries Linnaeus, 1758
Nomenclatura
Sinònims	O. ammon aries O. orientalis aries O. orientalis ovis
Significat	‘Ovella marrà’

Les ovelles o bens (Ovis aries) són una espècie de mamífer artiodàctil remugant de la família dels bòvids. Són animals domesticats que sovint es tenen com a bestiar. N'hi ha més d'un miliard arreu del món. El mascle sencer de l'ovella és un marró, el mascle castrat és un moltó i les cries són anyells, xais o corders.

Les ovelles probablement descendeixen del mufló d'Armènia i foren domesticades a la regió iraniana. Foren dels primers animals domesticats com a bestiar. Hom en treu llana, carn i llet. La llana d'ovella, que és la fibra animal més usada, se sol obtenir per esquilada. A més a més, es tenen ovelles per la seva moltonina o com a organismes model en la recerca científica.

La ramaderia ovina es practica arreu del món i ha tingut un paper central en moltes civilitzacions. Austràlia, Nova Zelanda, els països de la Patagònia i el Regne Unit són els principals productors d'ovelles.

Sent un animal clau en la història de la ramaderia, les ovelles ocupen un lloc molt important a la cultura humana, al llenguatge modern i en la simbologia. Com a bestiar, solen associar-se amb el simbolisme pastoral i arcadià. Apareixen en molts mites (com ara el Velló d'Or) i grans religions, especialment les abrahàmiques. Tant en els ritus religiosos antics com en els moderns, les ovelles han servit d'animals de sacrifici.