![]() PPSh-41 amb carregador de tambor | |
Tipus | subfusell ![]() |
---|---|
País d'origen | ![]() |
Història de servei | |
En servei | Des de 1941–Actualitat |
Operadors | Vegeu Usuaris |
Guerres | Segona Guerra Mundial,[1] Guerra de Corea,[1] Guerra civil xinesa, Invasió de Bahía de Cochinos, Guerra del Vietnam,[1] Guerra civil de Rodèsia,[2][3] Guerra civil cambodjana, Invasió de l'Iraq de 2003 |
Història de producció | |
Dissenyada | 1940 ![]() |
Dissenyador | Gueorgui Xpaguin |
Fabricant | Nombrosos |
Cost per unitat | Aprox. 50-80 Roebels (IIGM) |
Produïda | 1941 |
Quantitat | Aprox. 6.000.000 |
Variants | Vegeu Variants |
Especificacions | |
Pes | 3,63 kg (sense carregador) |
Longitud | 843 mm |
Longitud del canó | 269 mm |
Munició | 7,62 × 25 mm Tokarev |
Sistema de tret | Blowback, recambra oberta |
Cadència de tir | al voltant de 1000 bales/min[6] |
Velocitat de la bala | 488 m/s |
Abast efectiu | 150 m[4]-250 m[5] |
Carregador | Carregador de 35 bales o carregador de tambor de 71 |
Mires | Mira de ferro |
El PPSh-41 (Пистолет Пулемёт Шпагинa 1941 PPSh-41, Pistolet-Pulemiot Xpàgina en rus) fou un subfusell dissenyat per Gueorgui Xpaguin, creat com una alternativa barata i simplificada del subfusell PPD-40. Va ser el subfusell més fabricat durant tota la Segona Guerra Mundial (més de 5.000.000 d'unitats) superant al mític Thompson M1A1 i fins i tot després de la guerra se'n van seguir fabricant. Utilitzava un carregador de tambor amb capacitat per 71 bales. Tenia una gran fiabilitat i una vida útil molt llarga. El Viet Cong encara emprava a finals de la dècada de 1970 el subfusell xinès Tipus 50 (una còpia sense llicència). Segons l'edició de The Encyclopedia of Weapons of World War II de 2002, el PPSh-41 encara és emprat per exèrcits irregulars.[7]