![]() Giovanni Martinelli com a Canio | |
Títol original | Pagliacci (it) ![]() |
---|---|
Forma musical | òpera ![]() |
Compositor | Ruggero Leoncavallo ![]() |
Llibretista | Ruggero Leoncavallo ![]() |
Llengua original | italià ![]() |
Creació | 1891 ![]() |
Data de publicació | segle XIX ![]() |
Gènere | verisme |
Parts | 2 actes ![]() |
Format per | Vesti la giubba ![]() |
Personatges | Beppe (Peppe) (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Estrena | |
Estrena | 21 maig 1892 ![]() |
Escenari | Teatro Dal Verme ![]() |
Estrena als Països Catalans | |
Estrena al Liceu | 25 de gener de 1895 |
Pagliacci (traducció literal, "Pallassos")[a] és una òpera italiana amb un pròleg i dos actes, amb música i llibret de Ruggero Leoncavallo. L'òpera explica la història de Canio, actor i líder d'una companyia teatral de la commedia dell'arte, que assassina la seva dona Nedda i el seu amant Silvio a l'escenari durant una actuació. Pagliacci es va estrenar al Teatre Dal Verme de Milà el 21 de maig de 1892, dirigit per Arturo Toscanini, amb Adelina Stehle com a Nedda, Fiorello Giraud com a Canio, Victor Maurel com a Tonio i Mario Ancona com a Silvio. Poc després de la seva estrena italiana, l'òpera es va tocar a Londres (amb Nellie Melba com a Nedda) i a Nova York (el 15 de juny de 1893, amb Agostino Montegriffo com a Canio). Pagliacci és l'única òpera del compositor que encara es representa àmpliament.[1]
Pagliacci sovint es posa en escena amb Cavalleria rusticana de Pietro Mascagni, una doble factura coneguda col·loquialment com "Cav/Pag".
Error de citació: Existeixen etiquetes <ref>
pel grup «lower-alpha» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="lower-alpha"/>
corresponent.