Palau de Belles Arts de Lilla

Palau de Belles Arts de Lilla
(2013)
Dades
Tipus	Museu d'art
Arquitecte	Fernand Delmas Édouard Bérard
Construcció	1809
Obertura	6 març 1892
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lilla (França)
Localització	place de la République (fr)
50° 37′ 51″ N, 3° 03′ 40″ E / 50.630923°N,3.061173°E / 50.630923; 3.061173
Monument històric inventariat
Data	29 octubre 1975
Identificador	PA00107719
Activitat
Fundador	Napoleó Bonaparte
Propietat de	City of Lille (en)
Visitants anuals	239.975 (2007)
Lloc web	pba.lille.fr

El Palau de Belles Arts de Lilla (Palais des Beaux-Arts de Lille) és un museu municipal dedicat a les belles arts, l'art modern i les antiguitats. És un dels museus d'art més grans de França.

Va ser un dels primers museus construïts a França, establert sota les instruccions de Napoleó Bonaparte a principis del segle xix com a part de la popularització de l’art.^[1] El decret de Jean-Antoine Chaptal de 1801 va seleccionar quinze ciutats franceses (entre elles Lilla) per rebre les obres confiscades a les esglésies i als territoris europeus ocupats pels exèrcits de la França revolucionària.^[2] Els pintors Louis Joseph Watteau i François Watteau, coneguts com el "Watteau de Lilla", van estar molt implicats en els inicis del museu: Louis Joseph Watteau va fer el 1795 el primer inventari de les pintures confiscades durant la Revolució, mentre que el seu fill François va ser conservador adjunt del museu del 1808 al 1823.

El museu es va obrir el 1809 i es va allotjar inicialment en una església confiscada dels Frares Menors Recol·lectes abans de ser transferida a l'ajuntament de la ciutat. El 1866, el "museu Wicar", format per la col·lecció de Jean-Baptiste Wicar, es va fusionar en el Palau de les Belles arts. La construcció de l'actual edifici - estil Belle Époque - del Palais va començar en 1885 sota la direcció de Géry Legrand, alcalde de Lilla, i es va completar el 1892.^[3] Els arquitectes triats per a dissenyar el nou edifici van ser Edouard Bérard (1843–1912) i Fernand Etienne-Charles Delmas (1852–1933) de París.^[4] L'edifici es troba en la plaça de la República, en el centre de la ciutat, enfront de la Prefectura de Lilla. Va ser renovat durant la dècada de 1990 i reobert el 1997.

A principis de la dècada de 1990, el pobre estat de l'edifici i el trasllat dels models de ciutats fortificades de Vauban a Lilla van forçar a la ciutat a renovar l'edifici. El treball va començar en 1991, sota els arquitectes Jean-Marc Ibos i Myrto Vitart,^[5] i va finalitzar el 1997. Això va permetre la creació d'una nova sala de soterrani de 700 m² per a exposicions temporals, així com departaments per als models de relleu i per a l'escultura del segle xix. En general el museu té 22.000 m² i 72.430 peces a partir de 2015, una de les principals col·leccions provincials de belles arts. La col·lecció inclou obres de Raphael, Donatello, Van Dyck, Tissot, Jordaens, Rembrandt, Goya, El Greco, David, Corot, Courbet, Tolouse-Lautrec, Delacroix, Rubens, Rodin, Claudel i Jean Siméon Chardin.