Back قصر هييان Arabic Palác Heian Czech Heian-Palast German Heian Palace English Palacio Heian Spanish قصر هیآن Persian Heian-palatsi Finnish Palais Heian French Heian-palota Hungarian Istana Heian ID
 | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| |||||
| Dades | |||||
| Tipus | Palau reial  | ||||
| Data de dissolució o abolició | 1227 | ||||
| Localització geogràfica | |||||
| Entitat territorial administrativa | Heian-kyō (Japó) | ||||
| |||||
| Indret històric del Japó | |||||
| Plànol | |||||
 | |||||
El Palau Heian va ser el palau imperial original de Heian-kyō (actual Kyoto), capital del Japó des del 794 fins al 1868. El mateix va servir com a residència imperial i centre administratiu del Japó durant la major part del període Heian (794-1185) i es trobava localitzat a la zona centre-nord de la ciutat, d'acord amb els models xinesos usats per al disseny de la capital.
El palau estava envoltat per una gran muralla de forma rectangular que contenia molts dels tants edificis cerimonials i administratius incloent als ministeris governamentals. Dins d'aquells murs es trobava un altre complex residencial (o "Palau Intern") on residia l'emperador. A més de l'habitatge de l'emperador, el palau intern contenia les habitacions de les consorts com també estructures cerimonials i oficials més properes a la figura de l'emperador.
El rol original del palau era el de manifestar la centralització del model governamental adoptat pel Japó de la Xina del segle VII i proveir d'un lloc apropiat per a la residència de l'emperador i poder a més ocupar-se de diversos problemes d'estat i cerimònies. Tot i que la funció residencial del palau va continuar fins al segle xii, les instal·lacions per a cerimònies religioses van anar quedant en desús prop del segle xix a causa de l'abandonament de les pràctiques de cerimònies reglamentàries i al trasllat de moltes d'aquestes a llocs de menor escala al Palau Intern.
El Palau va ser completament destruït pel foc, sobre la superfície on existia es va construir un de nou. De l'antic, gairebé no van quedar restes i l'arquitectura del mateix es va basar en fonts literàries, diagrames i pintures de l'època, com també excavacions realitzades des de finals de la dècada del 1970.