![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Nom en la llengua original | (it) Palazzo Colonna ![]() | |||
Dades | ||||
Tipus | Museu d'art, casa museu i museu arqueològic ![]() | |||
Artista | pintura al fresc: Perugino | |||
Característiques | ||||
Estil arquitectònic | arquitectura barroca ![]() | |||
Superfície | exposició: 3.500 m² exposició: 2.000 m² ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Roma ![]() | |||
Localització | Piazza dei Santi Apostoli, 66, 00187 Roma ![]() | |||
| ||||
Patrimoni monumental d'Itàlia | ||||
Activitat | ||||
Propietat de | família Colonna ![]() | |||
Treballadors | 6 (2019) ![]() | |||
Visitants anuals | 7.524 (2020) ![]() | |||
Lloc web | galleriacolonna.it ![]() | |||
El Palazzo Colonna (nom en italià de Palau Colonna) és un bloc d'edificis palatins al centre de Roma, Itàlia, al peu del turó del Quirinal, i adjacent a la Basílica dels Sants Apòstols. Està construït en part sobre ruïnes d'un antic serapeu romà, i ha pertangut durant més de vint generacions a la prestigiosa família Colonna. Bona part de la seva fama es deu a la Gran Galeria, imitada per múltiples palaus posteriors.[1]
La part més antiga del palau data del segle xiii, i segons la llegenda albergar a Dante quan va visitar Roma. El primer esment documental assenyala que la propietat va albergar als cardenals Giovanni i Giacomo Colonna en els anys 1200. Va ser també la casa del cardenal Oddone Colonna abans d'ascendir al papat com Martí V (1415 - 1430).
En morir, el palau va ser saquejat durant els disturbis, i la propietat principal va passar a mans de la família Della Rovere. Va tornar als Colonna quan Marcantonio I Colonna es va casar amb Lucrezia Gara Franciotti Della Rovere, neboda del papa Juli II. És probable que fos l'aliança dels Colonna amb el poder dels Habsburg que va protegir el palau del saqueig durant el saqueig de Roma (1527).
Amb Filippo Colonna (1578 - 1639) es van començar a fer reformes i es va crear un complex unitari al voltant d'un jardí central. Arquitectes entre els quals s'inclouen Girolamo Rainaldi i Paolo Marucelli van treballar en projectes específics. Només en els segles xvii i xviii es van acabar les façanes principals, una donant a la Plaça dels Sants Apòstols i l'altra a la Via della Pilotto. Molt d'aquest disseny va ser completat per Antonio del Gran (incloent-hi la gran galeria), i Girolamo Fontana (decoració de la galeria). Al segle xviii, es va alçar la façana llarga i baixa dissenyada per Nicola Michetti amb afegits posteriors de Paolo Posi amb cantonades més altes (enfront de la Plaça dels Apòstols), el que recorda a estructures anteriors que feien semblar una edificació.