Ailuropoda melanoleuca ![]() | |
---|---|
![]() ![]() | |
Dades | |
Període de gestació | 130 dies ![]() |
Principal font d'alimentació | bambús ![]() |
Longevitat màxima | 36,8 anys ![]() |
Hàbitat | bosc ![]() |
Pes | 104 g 117,5 kg ![]() |
Nombre de cries | 1,5 ![]() |
Període | |
Estat de conservació | |
![]() | |
Vulnerable | |
UICN | 712 ![]() |
Taxonomia | |
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Mammalia |
Ordre | Carnivora |
Família | Ursidae |
Gènere | Ailuropoda |
Espècie | Ailuropoda melanoleuca ![]() (David, 1869) |
Nomenclatura | |
Sinònims |
|
Protònim | Ursus melanoleucus ![]() |
Significat | ‘Peu de gat blanc-i-negre’ |
Subespècies | |
| |
Distribució | |
![]() ![]() | |
Endèmic de |
El panda gegant o panda (Ailuropoda melanoleuca)[2] és un mamífer natiu de la Xina centro-oriental i sud-oriental.[3] Incialment considerat del gènere Ursus,[4] actualment no està classificat dins d'aquest gènere dels ossos pròpiament dits, tot i considerar-lo encara un os[5] per part d'algunes fonts per la seva pertinença a la familia Ursidae. És fàcil de reconèixer per les seves grans taques negres característiques al voltant dels ulls, de les orelles, i al llarg del seu cos. Encara que pertanyi a l'ordre Carnivora, la dieta del panda gegant és en un 99% brots de bambú.[6] L'altre 1% de la seva dieta inclou mel, ous, nyams, fulles d'arbusts, taronges i plàtans.[7]
El panda gegant viu en algunes serralades de la Xina central, principalment a la província de Sichuan, però també a les províncies de Shaanxi i Gansu.[8] Degut a la construcció de granges, desforestació i altres desenvolupaments, el panda ha estat foragitat de les terres baixes on havia viscut.
El panda és una espècie en perill d'extinció que necessita protecció.[3] Un informe del 2007 mostra que hi ha 239 pandes que viuen en captivitat dins de la Xina i 27 d'altres fora del país.[9] La població salvatge estimada varia molt; una aproximació calcula que hi ha uns 1.590 animals vivint en llibertat,[9] mentre que un altre estudi fet el 2006 a través de l'empremta genètica estima que la xifra podria ser més elevada, de 2.000 a 3.000.[10] El setembre del 2016, la UICN reclassificà el panda gegant d'espècie amenaçada a espècie vulnerable.[11]
Mentre que el drac ha servit històricament com a emblema nacional de la Xina, a les últimes dècades el panda també ha servit d'emblema pel país. La seva imatge apareix en un gran nombre de monedes commemoratives xineses de platí, or, i plata.
Encara que el panda es considera normalment un animal dòcil, se'n coneixen atacs contra humans, presumiblement a causa d'irritació més que per depredació.[12][13][14]
És el logotip de la primera organització ecologista a nivell mundial: WWF (World Wide Fund for Nature).[15]
Provinents d'Hostalets de Pierola es van descriure el 2012 les restes fòssils de l'antecessor més antic, a nivell mundial, del panda gegant i de tota la família dels pandes, a aquest nou gènere se li ha donat el nom de Kretzoiarctos i amb l'epítet específic de beatrix.[16]