Tipus | municipi de les Filipines ![]() | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Filipines | ||||
Regió | Luzon Central | ||||
Província | Tarlac ![]() | ||||
Població humana | |||||
Població | 103.003 (2020) ![]() | ||||
Llars | 24.942 (2020) ![]() | ||||
Llengua utilitzada | pangasinan ilocano tagal pampanga ![]() | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 105,16 km² ![]() | ||||
Altitud | 21 m ![]() | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 2307 ![]() | ||||
Fus horari | |||||
Prefix telefònic | 45 ![]() | ||||
Lloc web | paniqui.gov.ph ![]() |
Paniqui és una ciutat de l'illa de Luzon a la província de Tarlac, Filipines, situada a 22 km. d'aquesta ciutat, a la dreta del riu d'aquest nom, en una plana pròxima al sud del Pinac del Mangabol. Paniqui és un illot de l'Arxipèlag Filipí, al costat de l'illa de Luzon i ubicat prop de la costa nord-est de la província de Camarinaes. Fa uns 4 km. de llarg per 1.400 m d'ample.
Ubicada entre diversos rierols que provenen de la Pampanga i altres dels turons, envoltat de cogonals i proper a diversos boscos, la ciutat consta d'estació de ferrocarril de Manila a Dagupán i Bonga: En el seu terme si produeix en abundància, arròs, cafè, cacau, cotó, blat de moro, camote, tabac, plàtans, pinya americana i guaiaba. En els boscos del nord-est, hi ha bones i abundants fustes, com també caça major i menor.
Els veïns es dediquen a l'agricultura, caça, pesca, al comerç de teles i a la cria de bestiar cavallí, vacu, i carabao (búfal domesticat).
A aquesta població li donà celebritat el fet que en la seva església parroquial, el 18 d'abril de 1750, i fos batejat Azim ud-Din I of Sulu, sultà de Sulu, que prengué el nom de Ferran I, titulant-se des de llavors rei en comptes de sultà. Primer i únic cas que registra la història de les Filipines. Això fou degut a la influència que sobre aquest sultà arribà a exercir fra Juan de Arechederra, bisbe de Nova Segòvia i en aquell temps governador i capità general interí d'aquelles illes.
En aquesta vila i va morir quan n'era rector, infectat de la pesta, el missioner català Segimon Riera (1861-1864). També i va néixer la que més tard seria presidenta del govern de les Filipines Corazón Aquino (1933-2009).