Parc Nacional de Timanfaya

Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Parc Nacional de Timanfaya

(es) Parque nacional de Timanfaya
Tipus	parc nacional àrea protegida parc natural d'Espanya
Part de	Xarxa de Parcs Nacionals d'Espanya
Localitzat a l'entitat geogràfica	Lanzarote
Localització
Entitat territorial administrativa	illes Canàries (Espanya) i Las Palmas (illes Canàries)
29° 00′ 41″ N, 13° 46′ 47″ O / 29.0114°N,13.7797°O / 29.0114; -13.7797
Característiques
Altitud	103 m
Punt més alt	volcà  (510 m )
Superfície	51 km² 5.176,63693 ha
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	895
Història
Creació	9 agost 1974 i 1974
Activitat
Visitants anuals	1.748.149 (2007)
Gestor/operador	Govern de Canàries Govern d'Espanya
Lloc web	mapama.gob.es…

El Parc Nacional de Timanfaya és una zona natural protegida d'origen volcànic que es troba als municipis de Yaiza i Tinajo de l'illa de Lanzarote, a les Illes Canàries.

Fou declarat Parc Nacional el 9 d'agost de 1974. Ocupa una extensió de 51,07 km² del sud-est de l'illa. Es tracta d'un parc d'origen volcànic. Les últimes erupcions es van produir al segle xviii, entre els anys 1730 i 1736. Té més de 25 volcans, alguns d'emblemàtics, com el de la montaña de Fuego, la montaña Rajada o la Caldera del Corazoncillo. Encara ara presenta activitat volcànica, i existeixen punts de calor en la superfície que arriben als 100-120 °C i fins als 600 °C a 13 metres de fondària.

Aquest hàbitat volcànic es troba en les primeres etapes de la successió ecològica (en total, s'hi han descrit unes 180 espècies vegetals), per la qual cosa és un excel·lent indret per a l'estudi dels processos de colonització i successió.

El 1993, la UNESCO li atorgà la qualificació de Reserva de la Biosfera. També és Zona d'especial protecció per a les aus (1994).