Parc Nacional de la Sila

Parc Nacional de la Sila

Tipus	parc nacional àrea protegida
Localització
Entitat territorial administrativa	Calàbria (Itàlia), Acri (Itàlia), Albi (Itàlia), Aprigliano (Itàlia), Bocchigliero (Itàlia), Casali del Manco (Itàlia), Celico (Itàlia), Corigliano-Rossano (Itàlia), Cotronei (Itàlia), Longobucco (Itàlia), Magisano (Itàlia), Mesoraca (Itàlia), Petilia Policastro (Itàlia), Petronà (Itàlia), San Giovanni in Fiore (Itàlia), Savelli (Itàlia), Sersale (Itàlia), Spezzano della Sila (Itàlia), Taverna (Itàlia) i Zagarise (Itàlia)
39° 22′ 34″ N, 16° 35′ 31″ E / 39.3761°N,16.5919°E / 39.3761; 16.5919
Format per	24
Característiques
Superfície	737 km² 73.695 ha
Candidat a Patrimoni de la Humanitat
Data	31 gener 2012
Identificador	5669
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
Identificador	182736
Història
Creació	1997
Lloc web	parcosila.it

El Parc Nacional de la Sila és el més antic de Calàbria i un dels cinc primers d'Itàlia.^[1] Situat en el cor de l'altiplà la Sila, cobreix 73.695 hectàrees^[2] amb una forma allargada de nord a sud. La seu del parc es troba a Lorica i s'estén per les províncies de Catanzaro, Cosenza i Crotone.

El símbol del parc és el llop, espècie especialment perseguida durant segles i que afortunadament va sobreviure fins al 1970, quan es va instituir una llei a favor de la seva preservació.

La seva superfície forestal és molt àmplia, amb un 80% del total, i es compon principalment de faigs i pins. A les grans valls es practica el pasturatge i l'agricultura, vinculada principalment al cultiu de la patata.