Back Taman Nasional Aléjandro dé Humboldt BAN Нацыянальны парк імя Аляксандра Гумбальта Byelorussian Нацыянальны парк імя Аляксандра Гумбальта BE-X-OLD Národní park Alejandro de Humboldt Czech Alexander-von-Humboldt-Nationalpark German Alejandro de Humboldt National Park English Parque nacional Alejandro de Humboldt Spanish Alejandro de Humboldt Parke Nazionala Basque پارک ملی الخاندرو هامبولت Persian Alejandro de Humboldtin kansallispuisto Finnish
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| ||||
| Tipus | parc nacional  | |||
|---|---|---|---|---|
| Epònim | Alexander von Humboldt | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | província d'Holguín (Cuba) i Província de Guantánamo (Cuba) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 7.068 km² Patrimoni de la Humanitat: 71.140 ha | |||
Patrimoni de la Humanitat  | ||||
| Tipus | Patrimoni natural → Amèrica Llatina-Carib | |||
| Data | 2001 (25a Sessió), Criteris PH: (ix) i (x) | |||
| Identificador | 839rev | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 168260 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2 febrer 2001 | |||
El Parc Nacional Alejandro de Humboldt és un parc nacional a les províncies cubanes d'Holguín i Guantánamo. Té el nom del científic alemany Alexander von Humboldt, que va visitar l'illa el 1800 i 1801. El parc és Patrimoni de la Humanitat declarat per la UNESCO el 2001.
A causa de la seva complexa geologia i topografia variada, s'ha desenvolupat una gran varietat d'ecosistemes únics a l'illa, que han donat origen a un dels llocs d'illa tropical al món amb major diversitat biològica. Moltes de les roques d'aquest ambient són tòxiques per a les plantes, per la qual cosa les espècies van haver d'adaptar-se per sobreviure en aquestes condicions hostils. Aquest procés evolutiu únic va produir el desenvolupament de moltes noves espècies, per la qual cosa el parc és un dels llocs més importants en l'hemisferi occidental per a la conservació de flora endèmica. 16 de les 28 formes de vegetació de Cuba es troben en aquesta regió.
Entre les principals espècies endèmiques del parc es troben el pícid reial (gairebé extint), el lloro, el catey, l'esparver caguarero, l'almiquí cubà (mamífer insectívor d'hàbits nocturns), la dracena, la polimita, els cateyes, la jutía andaraz (rosegador). També viuen a la zona manatís, amfibis (en especial granota d'1 centímetre), rèptils i peixos.
El parc concentra, a més, bonics paisatges, boscos latifolis i pinedes. Els rius del parc porten aigües cristal·lines i són freqüents les cascades en el seu curs.