(en) Yellowstone National Park | ||||
Tipus | parc nacional dels Estats Units atracció turística reserva de la biosfera parc nacional | |||
---|---|---|---|---|
Epònim | Riu Yellowstone | |||
Part de | Gran Ecosistema de Yellowstone | |||
Localització | ||||
Entitat territorial administrativa | Wyoming (EUA), Idaho (EUA) i Montana (EUA) | |||
Localització | Muntanyes Rocoses | |||
| ||||
Format per | ||||
Característiques | ||||
Punt més alt | Eagle Peak (en) (346.280 cm ) | |||
Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 898.349 ha 2.219.791 acre 898.317 ha 8.983,1743 km² | |||
Patrimoni de la Humanitat | ||||
Tipus | Patrimoni natural → Europa-Amèrica del Nord | |||
Data | 1978 (2a Sessió), Criteris PH: (vii), (viii), (ix) i (x) | |||
En perill | 1995 - 2003 | |||
Identificador | 28 | |||
Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
Reserva de la biosfera | ||||
Identificador | Entrada: unesco.org… | |||
World Database on Protected Areas | ||||
Identificador | 377207 | |||
Història | ||||
Creació | 1r març 1872 | |||
Cronologia | ||||
1995-2003 | llista del Patrimoni de la Humanitat en perill | |||
Activitat | ||||
Visitants anuals | 4.257.177 (2016) | |||
Gestor/operador | Servei de Parcs Nacionals | |||
Lloc web | nps.gov… | |||
El Parc Nacional de Yellowstone (en anglès, Yellowstone National Park) és un parc nacional dels Estats Units situat a les muntanyes Rocoses. Es troba, principalment, a l'estat de Wyoming, i una petita part d'aquest als estats d'Idaho i Montana.[1] Fou la primera àrea del món que va rebre el tractament de parc nacional, el 1872.[2] La superfície abasta 2,219,789 acres (8,983.17 km2).[3]
Després d'una sèrie d'expedicions a la regió entre els anys 1800 i 1860, en què van participar paranyers i exploradors com John Colter, Jim Bridger, William F. Raynolds, Ferdinand Vandeveer Hayden, Nathaniel P. Langford i Gustavus Cheyney Doane, i a partir de diverses discussions parlamentàries al Congrés dels Estats Units,[4] el president Ulysses S. Grant va signar la llei The Act of Dedication el març de 1872, mitjançant la qual va quedar establert com el primer parc nacional nord-americà, i el primer del seu tipus al món.[5] L'exèrcit nord-americà va estar al càrrec de la seva administració entre 1886 i 1918,[6] i des de llavors és operat pel Servei de Parcs Nacionals.[7]
El relleu de parc comprèn llacs, canyons, rius i serralades.[8] El llac Yellowstone és un dels cossos d'aigua més extensos i elevats de l'Amèrica del Nord i està ubicat a la caldera de Yellowstone, el supervolcà més gran del continent.[8] Si bé es tracta d'un volcà inactiu, ha fet erupció amb notable magnitud diverses vegades en els últims dos milions d'anys. Gràcies a la seva activitat volcànica contínua, Yellowstone també alberga la meitat dels guèisers i fonts hidrotermals del món.[9] Al seu torn, el parc pertany al Gran Ecosistema de Yellowstone, l'ecosistema intacte més extens a la zona temperada del nord de la Terra.[10] La Unesco el va nomenar Patrimoni de la Humanitat l'any 1978.[11]
S'han documentat centenars d'espècies de mamífers, aus, peixos, rèptils i amfibis que habiten a Yellowstone, entre les quals s'inclouen diverses que estan en perill o amenaçades.[8] El seu ecosistema posseeix la megafauna més gran dels Estats Units contigus -és a dir, excloent Alaska i Hawaii-, en addició a espècies úniques de plantes. Entre les espècies animals sobresurten els óssos grisos, els llops, els ants i els bisons americans; el ramat d'aquests últims és el més gran i antic existent en territori nord-americà.[12] Almenys 1700 espècies d'arbres i plantes vasculars són natives de parc, mentre que unes altres 170 es consideren exòtiques.[8] Anualment, solen presentar-se diversos terratrèmols incendis forestals en el lloc, encara que els primers solen ser indetectables pels visitants.[13]
Amb el transcurs del temps, Yellowstone s'ha consolidat com un dels parcs nacionals dels Estats Units més populars. D'acord amb registres que daten de mitjans de la dècada de 1960, cada any és visitat almenys per dos milions de persones.[14] La seva oferta turística hi inclou caminades, campaments, passejades en bot i pesca. Els camins pavimentats brinden un accés proper a les principals àrees geotèrmiques, així com a alguns dels llacs i cascades. Durant l'hivern, els visitants tenen l'opció de contractar visites guiades per mitjà d'autocars o motos de neu. Quant al seu impacte cultural, el parc ha contribuït als esforços internacionals de preservació de l'entorn natural i històric, «perquè tota la humanitat tingui l'oportunitat de reflexionar sobre el seu patrimoni natural i cultural, i de tornar a la natura i renéixer espiritualment en ella».[15]
El paisatge està dominat pel bosc de pi lodgepole (Pinus contorta), que cobreix el 60% de la superfície del parc (cosa que representa el 80% de la part boscosa). Les traces d'un immens incendi que arrasà el parc durant l'estiu del 1988 (particularment sec) encara hi són ben visibles.