| ||||
| Tipus | parc natural àrea protegida parc natural  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Castelló (País Valencià) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 1.094,45 ha 1.088,87067 ha | |||
| Espècies conservades | pins, roures, matolls, teixos, grèvols, ginebres, aurons, carrasques, sabines, àguiles | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 349601 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2006 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Generalitat Valenciana | |||
El Parc Natural de Penyagolosa s'estén pels termes municipals de Vistabella del Maestrat, Vilafermosa i Xodos en el massís de Penyagolosa a la província de Castelló. Aquest paratge de 1.094,45 hectàrees fou declarat parc natural per la Generalitat Valenciana el 7 d'abril de 2006.[1]
L'origen del topònim Penyagolosa (Peñagolosa en la zona de l'Alt Millars) es perd en el temps, però pareix que procedeix de l'evolució del terme pinna ('muntanya') i lucosa ('boscós'), segons resen alguns documents com el relatiu a la donació de Culla a l'orde del Temple el 1213.
Existeixen multitud de vestigis dels pobles que romangueren i passaren per aquest lloc; així, es localitzen pobles d'ibers, restes de calçades romanes i sobretot s'aprecien signes manifests del despoblament actual, que es tradueix en una pèrdua de valor cultural i històric del conjunt territorial.
L'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa, està integrat per un conjunt arquitectònic d'estil neoclàssic amb origen en el segle xiv, encara que la confraria de Sant Joan data del segle xvii. Cada any se celebren actes amb centre en el santuari, el més conegut dels quals és l'antiga romeria dels pelegrins de les Useres, que se celebra cada últim divendres d'abril.
No menys important és el patrimoni construït vinculat al medi rural tradicional, centrat en els masos i edificacions relacionades, del qual el conjunt conté un gran valor històric i cultural.