| Tipus | entitat mitològica  |
|---|---|
| Dades | |
| Pseudònim | Andreu, Pare de la Neu |
| Gènere | masculí |
| Altres | |
| Part de | mitologia catalana |
| Domini | neu |
El Pare de la neu és un personatge de la mitologia catalana, considerat com la causa de nevades des de la fi de novembre.[1]
A la Garrotxa se li diu "Andreu, Pare de la Neu".[2][3][4] El 30 de novembre a la festa de Sant Andreu[3] —en altres fonts pels volts del mes de febrer– organitza una gran festassa amb molts banquets, danses i xerinola a la qual són convidats una gran multitud d'éssers fantàstics d'una i altra banda dels Pirineus. Uns mesos abans, els seus servidors plomen grans quantitats d'oques, —segons Marcel Casellas i Navinés són gallines[5]— que són el principal component dels tiberis. Aquestes plomes cauen a terra i així és com queda tot nevat.[2]
| « |
|
» |
| — Jaume Arnella i París[6] | ||
- ↑ Busquets i Molas, Esteve «El sant de la neu» (pdf). Catalunya Cristiana, 04-12-1988, pàg. 23.
- ↑ 2,0 2,1 Amades, Joan. Costumari català : el curs de l'any. Barcelona: Salvat, 1984, p. 747. ISBN 8434536730 [Consulta: 23 abril 2019].
- ↑ 3,0 3,1 Casademont, Emili «Sagàs, el primer poble català». Diari de Girona, 29-11-2009.
- ↑ Sánchez, Manuel Martín. «Andreu». A: Seres míticos y personajes fantásticos españoles (en castellà). Madrid: EDAF, 2002, p. 303. ISBN 9788441410534.
- ↑ Casellas, Marcel. «L'aloja». Discmedi, 2016. [Consulta: 23 abril 2019]. «Qui la ballarà, l'Aloja? El Pare de la Neu plomant gallines?»
- ↑ Amrnella, Jaume «El Pare de la Neu». Vallesos, 4, 2012.