Paret seca

La paret seca o pedra seca, i també pedra en sec,^[1] és una tècnica de construcció tradicional i popular que consisteix a alçar murs de pedra sense utilitzar cap mena de material de cohesió, com morter o fang. Aquest procediment ancestral es duu a terme seleccionant, col·locant i encaixant professionalment pedres de diferents mides i formes extretes normalment dels camps. Amb aquesta tècnica es poden construir una àmplia varietat d'estructures i edificacions generalment relacionades amb l’agricultura i al món rural, per exemple murs, marges, barraques, pous, etc.^[2]

És una tècnica estesa per tota la Conca mediterrània pel seu característic terreny rocós, aquestes estructures configuren el paisatge i s’integra l’activitat humana amb la natura. Tot i això, també podem trobar exemples d’aquesta tècnica arreu del món i en diferents civilitzacions.

Les característiques constructives bàsicament estan determinades pel lligam amb una economia autosuficient, amb un terreny rocallós, amb l'ús de materials de l'entorn immediat i amb l'ús d'una tecnologia elemental assolida a nivell popular i transmesa a través de l'experiència. A més, aquesta tècnica usa pedres de dimensions més aviat reduïdes i amb poca elaboració prèvia.^[3]

Malgrat que la pràctica d'aquesta tècnica de construcció estava en risc de desaparèixer per la falta de relleu generacional i transmissió de coneixements a causa de l’abandonament del camp, les males condicions laborals dels professionals (margenadors i picapedrers),^[4] diverses entitats i professionals d’aquesta tècnica reivindiquen la seva preservació com a valor patrimonial i model de desenvolupament en zones rurals sensibilitzant la població i les institucions per mitjà d'activitats, jornades i tallers. Per exemple la Setmana de la Pedra Seca, organitzada per l'Associació de Micropobles de Catalunya i l'Ajuntament de Torrebesses, que aquest any se celebra del 22 de novembre fins a l’1 de desembre.^[5]