Parkour

Parkour

Tipus	Asian martial arts (en) , atletisme, gimnàstica i Cursa d'obstacles (OCR)
Creació	dècada del 1990
País d'origen	França

El parkour, o art del desplaçament, és una disciplina que consisteix a desplaçar-se pel medi urbà o natural, superant els obstacles que es presenten en el camí (tanques, murs, espais buits...) de la forma més fluida i eficient possible, i servint-se únicament del propi cos. Aquesta activitat requereix una gran preparació física per a realitzar els diferents moviments (salts, passa-tanques, escalada, etc.), però a més és necessari tenir empenta i decisió, afrontant les pròpies pors en el moment de l'acció, en el qual cal tenir una gran concentració

Es va originar al districte parisenc de Lisses. És per aquest motiu que el vocabulari relacionat amb aquesta disciplina prové de paraules franceses: 'parcours' que significa recorregut; 'traceurs' que són els practicants de parkour, persones que tracen línies. Realment és aquest l'objectiu dels 'traceurs', traçar una línia recta des d'un punt A a un punt B i superar tots els obstacles que es trobin, de manera àgil i tècnica. L'autosuperació és una altra característica del parkour. És a dir, hom ha de superar les pròpies possibilitats, buscar la millora personal, sense establir rivalitats amb els altres practicants. Aquesta és una de les regles més importants del parkour. I una altra premissa fonamental és el respecte envers el mobiliari urbà.

El parkour és una activitat física centrada en la capacitat motriu de l'individu. Desenvolupada a partir del mètode natural, tracta de convertir qui ho practica en una persona forta i útil desenvolupant la seva capacitat de traslladar-se únicament amb l'ajuda del seu cos en el medi o terreny en el que es troba adaptant-se a les seves pròpies exigències.

Es tracte del desenvolupament d'un mateix amb el desplaçament útil i eficient com a finalitat del moviment. S'ha de dir també que el parkour neix com una activitat no competitiva.

El parkour també és conegut com l'art del desplaçament (ADD) o freerunning (FR) i és cada persona la que decideix fins a quin punt involucrar-se en el seu propi entrenament i com enfocar-lo.

Podem distingir entre diferents formes d'entrenament del mateix moviment depenent de l'objectiu de cadascú: Més centrat en el joc amb els obstacles, en l'eficiència, en la consecució d'objectius, etc. D'aquesta manera encara que tots els moviments vinguin de la mateixa arrel (Parkour/Freerunning/ADD), aquests matisos han anat diferenciant cadascuna d'elles creant diferents corrents del mateix art centrat en el moviment.

Moltes vegades es titlla el parkour com una activitat perillosa o extrema que fa el traceur, qui practica parkour, per empènyer la seva capacitat fins al límit. Però s'ha de dir, que encara que es pugui interpretar d'aquesta manera des de fora, no és necessari enfilar-se per teulats, saltar distàncies a les que el teu cos no està preparat o arriscar en cada salt per poder practicar parkour.

Per a fer parkour és molt important estar segur davant de cada repte plantejat i estar preparat mental com físicament parlant.

És per aquest motiu que el parkour és una activitat apta per tota mena de persones indistintament de la seva edat, gènere, forma física o qualsevol altre handicap creat per la societat. Cadascú treballa amb el seu cos, amb les seves possibilitats, i porta el seu entrenament tan lluny com ells mateixos volen portar-lo.