| Tipus | dialecte de l'occità i parlar de transició  |
|---|---|
| Dialecte de | llenguadocià |
| Transició | occità ⇔ català |
| Ús | |
| Parlat a | Vingrau |
| Estat | França |
 | |
Localització de Vingrau respecte del Rosselló | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües itàliques llengües romàniques llengües romàniques occidentals llengües gal·loibèriques llengües gal·loromàniques llengües occitanoromàniques occità occità meridional llenguadocià | |
La parla de Vingrau és el parlar del vilatge de Vingrau d'origen occità parcialment catalanitzat, resultant-ne un parlar molt semblant al capcinès, si bé amb una catalanització més lleugera (el vocabulari té per exemple cadiera i fiera i no 'cadira' i 'fira', aier i avei i no 'ahir' 'avui', coit i no 'cuit', anirei i no 'iré', faire [fajro] i no 'fer', Diu(s) i no 'Déu', biou i no 'bou', caulet i no 'col', agut alternant amb tengut, etc). Enric Guiter (1977) classifica la parla de Vingrau com a dialecte o subdialecte «curiós» del rossellonès.