Parsis

Infotaula grup humàParsis
lang=
Parsis de l'Índia, c. 1870 Modifica el valor a Wikidata
Tipusètnia Modifica el valor a Wikidata
Població total110.000 Modifica el valor a Wikidata
Llenguagujarati i anglès Modifica el valor a Wikidata
Religiózoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Part deperses Modifica el valor a Wikidata

Els parsis (literalment "perses") són els membres d'una comunitat ètnica de zoroastrisme que practica el zoroastrisme.[1][2] Descendeixen dels perses zoroastrians que van emigrar al subcontinent indi durant i després de la conquesta àrab-islàmica de l'Iran al segle vii i viii per fugir la persecució religiosa de l'islam.[3][4][5][6] En representació de la majoria de les dues comunitats zoroastrianes del subcontinent indi, el poble parsi es diferencia culturalment, lingüísticament i socialment dels Iranians, els avantpassats zoroastrians dels quals van emigrar a Índia governada pels britànics del Qajar-era Iran. La paraula Parsi deriva del idioma persa, i es tradueix literalment a persa (پارسی, Pārsi).[7]

Segons l'èpica parsi del segle XVI Qissa-i Sanjan, la immigració de perses zoroastrians al subcontinent indi des del Gran Iran va continuar entre el segle VIII i el segle X. Els primers d'aquests migrants es van establir entre els hindús de l'actual Gujarat després que Jadi Rana, el rei de Sanjan.[8][9][10][11]

Vers el 2006, es calculava que a l'Índia hi havia uns 90.000 parsis, al Pakistan uns 5.200 i el seu nombre total arreu del món s'estimava entorn dels 155.000. Molts dels indis parsis actuals es dediquen als negocis.

Al segle xviii, es van dividir en dues sectes per desavinences en relació amb el calendari, i gairebé tots els parsis d'avui dia pertanyen a una d'aquestes dues sectes. La literatura religiosa i ètica dels parsis és l'Avesta.[12]

La funció clerical és hereditària i consideren que el foc és sagrat i purificador. Així, els sacerdots mantenen en els temples un foc encès en permanència al qual, els dies de festa, se li dediquen oracions i sacrificis. Antigament, per evitar la profanació, els parsis deixaven els seus morts exposats sobre uns edificis anomenats "torres del silenci" i els abandonaven als voltors, però aquesta pràctica ja no s'observa gaire.

El zoroastrisme havia servit com a religió estatal de l'Iran almenys des de l'època de l'Imperi aquemènida. No obstant això, la conquesta de l'Imperi Sassànida pel Califat de Rashidun va marcar l'inici de la Islamització de l'Iran, que va impulsar gran part de la població de majoria zoroastriana a convertir a l'Islam o fugir,[13] tot i que diverses figures iranianes es van mantenir en revolta activa contra l'exèrcit de Rashidun i els posteriors califats islàmics durant gairebé 200 anys després de l'enfonsament del Imperi Sasànide.[14] No obstant això, el zoroastrisme va continuar disminuint i la majoria dels iranians s'havien convertit en musulmans segle X, desplaçant la concentració dels seguidors de la religió lluny de l' Altiplà iranià per primera vegada en la història registrada.

La comunitat parsi de parla gujarati representa la presència sostinguda més antiga del zoroastrisme a l'Índia i es diferencia legalment de la comunitat iraniana de parla dari zoroastriana. de l'època de la seva migració al país.[15] Malgrat aquesta distinció legal, els termes "Parsi" i "Zoroastrian" són comunament intercanviables ambdues comunitats que no s'utilitzen habitualment. formen la la població zoroastriana més gran del món. En particular, no hi ha diferències substancials entre els principis, conviccions i costums religiosos parsi i iranians.[16][17]

  1. Palsetia, Jesse S. The Parsis of India: preservation of identity in Bombay city (en anglès). Brill, 2001, p. 247. ISBN 9004121145. 
  2. «Definició de PARSI». Merriam-Webster. [Consulta: 23 abril 2024].
  3. «Parsi - Enciclopedia» (en italià). [Consulta: 21 octubre 2024].
  4. «Parsi | Religion, History, & Facts | Britannica» (en anglès), 10-10-2024. [Consulta: 21 octubre 2024].
  5. Skutsch, Carl. Encyclopedia of the World's Minorities (en anglès). Routledge, November 7, 2013, p. 953. ISBN 978-1-135-19388-1. 
  6. Hinnells, John; Williams, Alan. Parsis in India and the Diaspora (en anglès). Routledge, October 22, 2007. ISBN 978-1-134-06751-0. 
  7. Parsee, n. and adj. – Oxford English Dictionary. oed.com. Retrieved on 2015-03-03.
  8. Hodivala, 1920, p. 88.
  9. Boyce, 2001, p. 148.
  10. Lambton, 1981, p. 205.
  11. Nigosian, 1993, p. 42.
  12. Palsetia, Jesse S. The Parsis of India: preservation of identity in Bombay city (en anglès). Brill, 2001, p. 162. ISBN 9004121145. 
  13. PARSI COMMUNITIES i. EARLY HISTORY – Encyclopaedia Iranica. Iranicaonline.org (July 20, 2008). Retrieved on 2013-07-28.
  14. Akram, A. I.; al-Mehri, A. B.. The Muslim Conquest of Persia. Maktabah Publications, September 1, 2009. ISBN 978-0-9548665-3-2. 
  15. Ganesh, Kamala «Intra-community Dissent and Dialogue: The Bombay Parsis and the Zoroastrian Diaspora». Sociological Bulletin, vol. 57, 3, 2008, pàg. 315–336. DOI: 10.1177/0038022920080301. JSTOR: 23620804.
  16. Dadrawala, Noshir H. «Parsi And Irani Zoroastrians – A Historical Perspective» (en anglès britànic). Parsi Times, 13-04-2019. [Consulta: 2 març 2023].
  17. «What sets Zoroastrian Iranis apart – Persian Journal Culture Archaeological History Art Archaeology cultural history news & Iranian culture newspaper». iranian.ws, 19-12-2007. Arxivat de l'original el 2007-12-19. [Consulta: 2 març 2023].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne