Back الحزب التقدمي الصربي Arabic الحزب التقدمى الصربى ARZ Сербская прагрэсіўная партыя Byelorussian Сэрбская прагрэсіўная партыя BE-X-OLD Сръбска прогресивна партия Bulgarian Srbská pokroková strana Czech Serbische Fortschrittspartei German Σερβικό Προοδευτικό Κόμμα Greek Serbian Progressive Party English Partido Progresista Serbio Spanish
(sr) Српска напредна странка  | |||||
|
|||||
 | |||||
| Dades | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Tipus | partit polític | ||||
| Ideologia | populisme conservadorisme nacionalista neoliberalisme europeisme | ||||
| Alineació política | transversal | ||||
| Història | |||||
| Creació | 21 octubre 2008, Belgrad | ||||
| Fundador | Tomislav Nikolić i Aleksandar Vučić | ||||
| Activitat | |||||
| Membre de | Partit Popular Europeu Unió Internacional Demòcrata | ||||
| Membres | 800.000 (2020) | ||||
| Governança corporativa | |||||
| Seu | |||||
| Presidència | Miloš Vučević (2023–) | ||||
| Altres | |||||
| Color | | ||||
| Lloc web | sns.org.rs | ||||
 
| |||||
El Partit Progressista Serbi (en serbi: Српска напредна странка / Srpska napredna stranka; SNS) és un partit polític de Sèrbia. Ideològicament, el partit s'autodefineix com a pro-europeu i conservador situant-se al centredreta.[1] Amb tot, diverses veus crítiques i alguns mitjans de comunicació atribueixen un tarannà nacionalista a aquest partit.[2]
Fundat per Tomislav Nikolić i Aleksandar Vučić el 2008 com a escissió del Partit Radical Serbi,[3] el SNS va esdevenir principal oposició al Partit Demòcrata fins al 2012. Llavors, Nikolić va ser elegit president de Sèrbia i Vučić el va succeir com a president del partit. També es va formar un govern de coalició liderat pel SNS i el Partit Socialista de Sèrbia. Vučić es va convertir en Primer Ministre el 2014,[4] mentre que el SNS es va convertir en el partit més important a Belgrad i Vojvodina el 2014 i el 2016 respectivament. Des de llavors ha mantingut l'hegemonia política al país, conformant aliances àmplies i coalicions amb altres forces.
L'estiu de 2022 va esclatar la crisi de Kosovo del Nord i l'oposició, unida en la coalició de nou partits Serbia Contra la Violència (Srbija Protiv Nasilja, o SPN) va sol·licitar formalment al President Aleksandar Vučić en septiembre de 2023 la convocatòria de noves eleccions després de manifestar-se durant mesos contra el govern d'Ana Brnabić pel tiroteig a l'escola primària Vladislav Ribnikar de Belgrad i el tiroteig de Mladenovac i Smederevo Mladenovac, i es van celebrar el 17 de desembre de 2023.[5] que va tornar a guanyar el SNS.
El 30 de març de 2024, Miloš Vučević va rebre el mandat del president Vučić per formar el nou govern de Sèrbia i el 2 de maig, l'Assemblea Nacional de Sèrbia va escollir-lo com a primer ministre de Sèrbia.[6] El 28 de gener de 2025, Vučević va dimitir després de les protestes massives pel col·lapse de la marquesina de l'estació de tren de Novi Sad i després de diversos incidents en què membres del Partit Progressista Serbi van atacar estudiants a Novi Sad.[7]
- ↑ Partit Progressista Serbi - Lloc web oficial , en anglès, serb
- ↑ Turner, Martyn «Serbian enigma». Irish Times, 24-05-2012. Arxivat de l'original el 2012-05-24 [Consulta: 25 maig 2012].
- ↑ «Nikolic's new party to hold founding session next month in Belgrade». Southeast European Times [Belgrad], 17-09-2008.
- ↑ Marić, Dunja. «Miloš Vučević novi predsednik SNS» (en serbi), 27-05-2023. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ Milosevich-Juaristi, Mira. «Las anticipadas elecciones en Serbia» (en castellà). Real Instituto Elcano, 20-12-2023. [Consulta: 28 gener 2025].
- ↑ «Izabrana nova Vlada Srbije, Miloš Vučević premijer» (en Serbian (Latin script)), 30-04-2024. [Consulta: 19 juliol 2024].
- ↑ «Serbian prime minister resigns amid anti-corruption protests» (en anglès). The Guardian, 28-01-2025. [Consulta: 28 gener 2025].