Patrice de Mac Mahon

Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon
mariscal de França

Biografia
Naixement	13 juny 1808 Sully (França)
Mort	17 octubre 1893 (85 anys) Montcresson (França)
Causa de mort	insuficiència renal crònica
Sepultura	Caveau des Gouverneurs
President de la República francesa
24 maig 1873 – 30 gener 1879 ← Adolphe Thiers – Jules Grévy →
24è Copríncep laic d'Andorra
24 maig 1873 – 30 gener 1879 ← Adolphe Thiers – Jules Grévy → Juntament amb: Josep Caixal i Estradé
Governador d'Algèria
1r setembre 1864 – 27 juliol 1870 ← Édouard-Charles de Martimprey – François Louis Alfred Durrieu →
Senador del Segon Imperi
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Formació	École Spéciale Militaire de Saint-Cyr (1825–1827) Lycée Saint-Louis
Activitat
Ocupació	militar i polític
Activitat	1827 -
Partit	legitimisme
Carrera militar
Branca militar	Exèrcit francès
Rang militar	mariscal de França
Conflicte	guerra franco-prussiana conquesta francesa d'Algèria guerra de Crimea Segona Guerra de la Independència Italiana Comuna de París
Obra
Localització dels arxius	Servei Històric de Defensa [ GR 6 YD 57]
Altres
Títol	Duke of Magenta (en)
Família	MacMahon family (en)
Cònjuge	Élisabeth Charlotte Sophie de La Croix de Castries
Fills	Marie Armand Patrice de Mac Mahon, Emmanuel de Mac Mahon
Pares	Maurice-François de Mac-Mahon   i Pélagie de Riquet de Caraman
Germans	Charles Marie de Mac-Mahon
Cronologia
8 agost 1874	pelegrinatge (santuari de Sainte-Anne-d'Auray)
Premis
(1875)  Cavaller de l'Orde del Toisó d'Or (1869)  Cavaller de l'Orde de l'Elefant (27 desembre 1857)  Medalla Militar (22 setembre 1855)  Gran Creu de la Legió d'Honor (10 agost 1853)  Gran Oficial de la Legió d'Honor (28 juliol 1849)  Comandant de la Legió d'Honor (11 novembre 1837)  Oficial de la Legió d'Honor (14 setembre 1831)  Cavaller de la Legió d'Honor  Orde de Sant Alexandre Nevski  Reial orde de Cambodja  Medalla commemorativa de la campanya italiana del 1859  Orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer  Orde del Toisó d'Or  Orde Suprem de la Santíssima Anunciació  Orde de Sant Andreu  gran mestre de la Legió d'Honor  mariscal de França  Reial orde dels Serafins  Cavaller Gran Creu de l'orde del Bany  Medalla de Crimea  Orde de l'Àliga Negra  Sardinian Crimea Medal (en)

Marie Edme Patrice Maurice de Mac Mahon (Sully, Saona i Loira, 13 de juliol, 1808^[1] - Montcresson, Loiret, 8 d'octubre 1893), comte de Mac Mahon, duc de Magenta, príncep de Solférino, fou mariscal de França i President de la República francesa del 24 de maig de 1873 al 30 de gener de 1879.

Era descendent d'una noble família irlandesa resident a Borgonya. El 1855 participà en la Guerra de Crimea, i fou decisiu en la victòria de la batalla de Malakoff durant el Setge de Sebastòpol.^[2] El 1859, en la Guerra Austrosarda, fou artífex de la victòria a la batalla de Magenta,^[3] que li reportà l'ennobliment per Napoleó III i el rang de mariscal. També fou governador d'Algèria (1864-1870) on havia servit del 1834 al 1854, i el 1856 fou nomenat senador.

Quan esclatà la Guerra francoprussiana fou cridat immediatament al continent, però no pogué evitar la desfeta francesa a la batalla de Sedan,^[4] on fou fet presoner per les tropes de Helmuth von Moltke. El 1871 fou nomenat cap de l'exèrcit "versallès", encarregat de reprimir la Comuna de París.

A causa de la seva popularitat, quan Adolphe Thiers fou destituït com a president provisional de França el 1873, fou nomenat per a substituir-lo.^[5] Un cop en el poder, la seva primera intenció fou restaurar la monarquia, raó per la qual s'acordà que el mandat presidencial fos de set anys, però hagué de nomenar caps de govern republicans com Jules Armand Dufaure i Jules Simon el 1876, i finalment, el 1875 s'aprovaria la constitució per la que es consolidava la Tercera República Francesa.

Va tenir fortes picabaralles amb els polítics republicans, ja que era força conservador. El 1877 nomenà cap de govern al duc Albert de Broglie i convocà noves eleccions. Però la victòria de l'esquerra a les eleccions del senat del 1879 provocà la seva dimissió. Fou substituït per Jules Grévy i es retirà al seu castell de la Forêt a Montcresson (Loiret avui a la regió de Centre – Vall del Loira), on va morir.