Biografia | |
---|---|
Naixement | (fr) Patrick Maurice Benguigui ![]() 14 maig 1959 ![]() Tilimsen (Algèria) ![]() |
Formació | Lycée Henri-IV Universitat de París ![]() |
Activitat | |
Ocupació | cantant, artista d'estudi, actor de televisió, actor, jugador de pòquer, actor de teatre, actor de cinema, cantautor, emprenedor ![]() |
Activitat | 1979 ![]() |
Gènere | Música de varietats ![]() |
Instrument | Veu ![]() |
Segell discogràfic | Sony Music ![]() |
Esport | pòquer ![]() |
Participà en | |
10 gener 1993 | Taratata ![]() |
Família | |
Cònjuge | Amanda Sthers (2004–2007), divorci ![]() |
Premis | |
Lloc web | patrickbruel.com ![]() |
![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Maurice Benguigui,[1] més conegut com a Patrick Bruel, (Tilimsen, Algèria francesa, 14 de maig de 1959) és un cantant, compositor, actor i jugador professional de pòquer francès.
El seu primer gran èxit en el món de la música va ser Marre de cette nana-là. El 2002 va editar Entre deux, un àlbum de duets amb, entre d'altres, Charles Aznavour, Jean-Louis Aubert o Jean-Jacques Goldman. Aquell mateix any va compondre el tema francès per al festival d'Eurovisió, Il faut de temps, que va obtenir la cinquena posició. Entre els seus èxits en la taula del pòker, el 1998 va guanyar el braçalet "World Series of Poker" i també ha participat en el World Poker Tour. Ha publicat més de 10 àlbums, essent diversos d'ells número u a França.
El 2003 va obtenir, per decret, el permís per canviar legalment el seu nom pel de Patrick Bruel.[2]