Biografia | |
---|---|
Naixement | 2 novembre 1827 Berlín (Alemanya) |
Mort | 22 desembre 1891 (64 anys) Göttingen (Alemanya) |
Sepultura | Cementiri municipal de Göttingen |
Altres noms | Paul Bötticher |
Ideologia | Antisemitisme |
Religió | Protestantisme |
Formació | Universitat Humboldt de Berlín Universitat de Halle |
Activitat | |
Camp de treball | Estudis d'Àsia Oriental i història |
Ocupació | Orientalista |
Ocupador | Universitat de Göttingen Universitat de Halle |
Membre de | |
Alumnes | William Robertson Smith |
Obra | |
Estudiant doctoral | Georg Steindorff |
Família | |
Pare | Wilhelm Bötticher |
Germans | Theodor Bötticher |
Paul Anton de Lagarde (Berlín, 2 de novembre de 1827- Göttingen, 22 de desembre de 1891), nascut Paul Anton Bötticher (Lagarde era el cognom de la mare), va ser un acadèmic i professor alemany, estudiós de la Bíblia i orientalista, estava especialitzat en l'estudi de les llengües d'Orient Pròxim, per exemple de l'arameu o del persa. També va estar implicat en política, destaca pel seu antisemitisme, va ser membre del partit conservador prussià.[1]
Va estudiar teologia, filosofia i llengües orientals a les universitats de Berlín i de Halle, on va ser instructor adjunt i després començà la seva carrera acadèmica. Entre 1852-1853 realitza un viatge d'estudis a Londres i París. En tornar a Halle, del material recollit i estudiat, textos siris, va desembocar en la publicació de la Didascalia apostolorum syriace el 1854. El mateix, dedicat als seus estudis sobre la Bíblia, i sense deixar-los, va esdevenir mestre al gymnasium de Berlín, si bé va ensenyar a nombroses escoles científiques, tant a Berlín com Schleusingen. El 1866 demanà una excedència de tres anys per dedicar-se a recopilar més material.[1][2]
El 1869 va succeir a Heinrich Ewald com a professor de llengües orientals a la Universitat de Göttingen. Igual que Ewald, Lagarde va ser un treballador molt actiu, estava ficat en l'estudi tota mena de qüestions i llengües; el seu major objectiu era l'elucidació de la Bíblia.[1]
La seva erudició contrastava amb el seu dogmatisme, algunes de les seves obres van xocar amb la posició de l'estat alemany respecte a la religió, la teologia i l'església.[2] Participant en la política alemanya, va pertànyer al partit conservador prussià. Va ser un violent antisemita, demostrant-ho en els seus escrits.[1]