Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 març 1857 Orlhac (França) |
Mort | 7 maig 1932 (75 anys) París |
Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
Sepultura | Cimetière de Vaugirard (en) , 13 |
President de la República francesa | |
13 juny 1931 – 7 maig 1932 ← Gaston Doumergue – Albert Lebrun → | |
Copríncep laic d'Andorra | |
13 juny 1931 – 7 maig 1932 | |
Conseller general | |
1904 – 1931 ← Henri Dequin (en) – Édouard Régnier → Circumscripció electoral: Cantó d'Anizy-le-Château | |
Diputat a l'Assemblea Nacional | |
Senador de la Tercera República Francesa | |
Dades personals | |
Formació | Facultat de Ciències de París Conservatoire National des Arts et Métiers |
Activitat | |
Lloc de treball | París |
Ocupació | estadista, polític |
Partit | Partit Republicà Radical i Radical-Socialista |
Membre de | |
Obra | |
Localització dels arxius |
|
Família | |
Cònjuge | Blanche Doumer (1878–1932) |
Fills | Fernand Doumer, Marcel Doumer, Armand Doumer, André Doumer |
Pare | Jean Doumerg |
Premis | |
Paul Doumer (Orlhac, 22 de març de 1857 - París, 7 de maig de 1932) fou un polític francès que va exercir com aPresident de la República francesa des del juny de 1931 fins al seu assassinat el maig de 1932. Se'l descriu com "el pare de la Indoxina francesa". Del 1897 al 1902 fou governador de la Indoxina Francesa, on hi va defensar la construcció del ferrocarril, i un pont de ferro de Hanoi portava el seu nom.[1] Més tard fou diputat per Aisne (1888-1891 i 1902-1910) i Yonne (1891-1895), senador per Còrsega (1912-1931), president del Senat (1927-1931) i ministre de finances (1895-1896, 1921-1922 i 1925-1926).
Paul Doumer també es dedicà al món dels negocis; des de 1910 fins al 1927 fou president del consell d'administració de la societat Compagnie Générale d'Électricité.[2]
Fou elegit president francès el 1931 tot derrotant Aristide Briant, però fou assassinat l'any següent per Paul Gorgulov, emigrat rus amb les facultats mentals pertorbades, qui fou condemnat a mort en la guillotina.