La Pax Britannica ("Pau britànica" en llatí, basat en Pax Romana) va ser el període de pau relativa a Europa (1815–1914) durant el qual l'Imperi Britànic va esdevenir una potència hegemònica i va adoptar el paper d'una força policial global.[1][2]
Entre el 1815 i el 1914, un període conegut com el "segle imperial" de Gran Bretanya,[3][4] es van afegir al voltant de 26.000.000 km² de territori i uns 400 milions de persones a l'Imperi Britànic[5] La victòria sobre la França napoleònica va deixar els britànics sense cap rival internacional seriós, a part de Rússia a l'Àsia central.[6] Quan Rússia va intentar expandir la seva influència als Balcans, els britànics i els francesos els van derrotar a la Guerra de Crimea (1854–56), protegint així el feble Imperi Otomà.
La Royal Navy britànica controlava la major part de rutes marítimes clau, i gaudia de molt poder marítim. A més del control formal que exercia sobre les seves colònies, la posició dominant de la Gran Bretanya en el comerç mundial significava que a efectes pràctics controlava l'accés a moltes regions, com Àsia o l'Amèrica Llatina. Els mercaders, expedidors i banquers britànics tenien un avantatge tan immens sobre la resta que, a més de les seves colònies, tenia un "imperi informal".[7][8][9]