Back Paprika (spesery) Afrikaans بابريكا Arabic بابريكا ARZ Pimentón AST Paprika Azerbaijani Червен пипер Bulgarian পাপরিকা Bengali/Bangla Paprika Breton Paprika CEB Paprika (koření) Czech

Pebre vermell

Infotaula menjarPebre vermell
ProductorPebrotera Modifica el valor a Wikidata
Detalls
Tipusespècia i aliments en pols Modifica el valor a Wikidata
Mètode de preparacióassecatge dels aliments i molta Modifica el valor a Wikidata
Ingredients principalspebrot morro de bou Modifica el valor a Wikidata

El pebre vermell,[1] pebre roig[2] o pebre bord (Balears) és un condiment en forma de pols vermella derivat de la molta de diferents varietats de pebrera, com la nyora o el bitxo, el fruit de la pebrotera.[3][4] S'empra per a condiment de diferents plats i d'embotits.[5] Fa les funcions d'aromatitzant, colorant i conservant natural, com ara al formatge de Maó i la sobrassada, el romesco… A Mallorca ja apareix al segle xviii al receptari de cuina escrit per Jaume Martí i Oliver. També s'empra per a diferents salses i mulladors, com ara el tradicional allipebre del País Valencià i també per a la paella valenciana.

També existeixen les formes pebre, pebrera, pebrina, pebró, pebrot (tots aquests dits vermell o roig), i en valencià i català occidental, pimentó,[6][7] amb diferents variants locals,[8] o xili. En alguns municipis del Comtat i l'Alcoià i el seu entorn s'anomena bajoca; pebrerot a Monòver i la Romana. A Eivissa citró. El terme pimentó no és cap castellanisme, car ve del mot llatí pigmentum, i al·ludeix al fet que l'usaven com a colorant també. Igualment, el mot pebrera ens arriba del llatí piper, i fa referència al pebre negre, condiment de l'Índia que va arribar a Europa amb les tropes d'Alexandre el Gran.

En castellà es diu o deia ají (antigament escrit axí), chile, pimentón de color, pimienta de Indias (antigament).

És similar al paprika hongarés. La cuina turca l'utilitza en forma de pul biber.

Hi ha dues grans varietats: els pebres vermells dolços[9] i els pebres vermells picants o coents.[10][11]

  1. ↑ Tàpias, Pere. Taules i fogons. Cossetània Edicions, 2006, p. 126–. ISBN 978-84-9791-099-6. 
  2. ↑ Ximo Guillem Llobat. De la cuina a la fàbrica: L'aliment industrial i el frau. El cas valencià en el context internacional (1850-1936). Universitat d'Alacant, gener 2010, p. 50–. ISBN 978-84-7908-449-3. 
  3. ↑ «Pebre vermell». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ François Laurent Marie Dorvault. La botica ó Repertorio general de farmacia práctica .... Imprenta de D. José Trujillo, 1853, p. 606. 
  5. ↑ D. José Oriol RONQUILLO. Diccionario de materia mercantil, industrial y agrícola, que contiene la indicación, la descripción y los usos de todas las mercancías. Imp. Agustín Gaspar, 1857, p. 120. 
  6. ↑ GDLC. Pimentó.
  7. ↑ amb variants fonètiques pibentó, primentó -també ribagorçà http://www.ribagorcaparla.cat/dictionary/primento-%C2%B7/ Arxivat 2017-10-23 a Wayback Machine. Ribagorca parla: Primentó.
  8. ↑ Calvo, Vicent Beltran; Segura-Llopes, Carles. Els parlars valencians (3a ed. actualitzada). Universitat de València, 2019-07-22. ISBN 978-84-9134-463-6. 
  9. ↑ Assumpta Miralpeix. Aprendre de cuinar. Penguin Random House Grupo Editorial España, 13 març 2014, p. 30–. ISBN 978-84-15961-19-2. 
  10. ↑ Francesc Murgadas. El llibre de les receptes d'hivern. Cossetània Edicions, 2004, p. 139–. ISBN 978-84-96035-98-0. 
  11. ↑ GDLC. Coent.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne