Pedra de Scone

Pedra de Scone

Tipus	pedra
Història
Data	Esdeveniment significatiu
	Removal of the Stone of Scone in 1950 (en)
Lloc web	edinburghcastle.gov.uk

Pedra de Scone o Lia Fail (Pedra del destí o Marbre fatal) és una pedra ampla de color gris, sobre la qual els reis d'Escòcia eren coronats a l'abadia de Scone. Es diu d'aquesta pedra que deixava escoltar gemecs quan s'hi asseia algun pretendent. La tradició suposa que és la mateixa pedra sobre la qual Jacob reclinà el cap a les planures de Lux.

Fergus, el primer rei escocès, la portà l'any 513, d'Irlanda a Dunstafnage: el 840 la traslladà Kenneth II a Scone, i el 1296 Eduard I d'Anglaterra se l'emportà a Anglaterra, en un intent de despullar Escòcia dels seus símbols més bàsics d'identitat. El rei Eduard I saquejà l'abadia de Scone i s'apropià de la Pedra del Destí com a botí de guerra; la instal·là a l'abadia de Westminster per al seu ús en les cerimònies de coronació.

Per això feu construir una cadira especialment dissenyada (coneguda per això com la Cadira de Sant Eduard), sobre la qual des de llavors han estat coronats tots els reis britànics, excepte Maria II d'Anglaterra. Hi ha llegendes, però, que afirmen que Eduard I no assolí a emportar-se la pedra autèntica, ja que els monjos de l'abadia de Scone l'amagaren i li entregaren al rei anglès una còpia o falsificació.

El 1328, durant les converses de pau entre els regnes d'Escòcia i Anglaterra, sembla que el rei Eduard III d'Anglaterra es comprometé a retornar la Pedra a Escòcia. Malgrat això, aquesta condició no formà part del definitiu tractat de Northampton; per això la pedra es conservà a l'abadia de Westminster sense interrupció durant més de sis segles.

Amb la unificació de les corones d'Escòcia i Anglaterra sota la dinastia Estuard, els reis d'Escòcia tornaren a ser coronats sobre la Pedra del Destí, encara que aquesta no es desplacés de la seva ubicació en cap moment.