Pedra de Rosetta

Pedra de Rosetta

Rosetta stone (anglès) i ロゼッタ・ストーン (japonès)
Tipus	objecte arqueològic, Überrest i inscripció bilingüe
Creador	Ptolemeu V Epífanes
Creació	196 aC
Data de descobriment o invenció	15 juliol 1799
Lloc de descobriment	Fort Julien
Període	dinastia Ptolemaica i període hel·lenístic
Material	granodiorita
Mida	112,3 () cm × 757 () mm × 284 () mm × 284 () mm
Llengua	grec antic i egipci
Propietat de	Museu Britànic
Col·lecció	Museu Britànic (Camden)
Catalogació
Número d'inventari	EA24
Catàleg	Una història del món en 100 objectes:(33)

La pedra de Rosetta és una pedra de granodiorita^[1] (sovint identificada erròniament com a basalt) de 112 cm d'alçada, 76 cm d'amplada i uns 28 cm de gruix^[2] mentre que el seu pes és d'aproximadament 760 kg.^[2] Presenta tres inscripcions: la superior en jeroglífics de l'antic Egipte, la central en escriptura demòtica egípcia i la inferior en grec antic^[3] d'un mateix decret de Ptolemeu V del 196 aC. La superfície frontal està polida i les inscripcions lleugerament incises, els laterals estan suavitzats i la part posterior està toscament treballada, segurament perquè no estava a la vista en la seva ubicació originària.^[4] Com que el grec era ben conegut, la pedra va ser la clau per al desxiframent dels jeroglífics egipcis, el 1822, per Jean-François Champollion, i el 1823, Thomas Young la va estudiar. A Napoleó se li atribueix la troballa de la pedra, mentre estava en unes campanyes militars a Egipte. La descoberta va facilitar la traducció d'altres texts jeroglífics. La pedra es troba actualment al Museu Britànic de Londres.