Pere I de Xipre

Plantilla:Infotaula personaPere I
Imatge
Pere I i Elionor d'Aragó.
Nom originalPierre de Lusignan (francès)
Biografia
Naixement9 octubre 1328 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Nicòsia Modifica el valor a Wikidata
Mort17 gener 1369 Modifica el valor a Wikidata (40 anys)
Nicòsia Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaXipre Modifica el valor a Wikidata
  rei de Xipre
1358 – 1369
Hug IV
Activitat
Ocupaciómonarca Modifica el valor a Wikidata
Altres
Títolaltres títols:
rei de Jerusalem, rei llatí d'Armènia, comte de Trípoli
FamíliaLusignan
CònjugeEsquiva de Montfort
Elionor d'Aragó i Gandia Modifica el valor a Wikidata
FillsPere
Maria
Esquiva Modifica el valor a Wikidata
ParesHug IV de Xipre
i Alícia d'Ibelín
GermansJoan de Lusignan
Jaume I de Xipre Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
Rei de Xipre
24 novembre 1358 – 17 gener 1369
← Hug IV de XiprePere II de Xipre → Modifica el valor a Wikidata

Pere I de Xipre o Pere I de Lusignan (Nicòsia, 9 d'octubre del 1328 - Nicòsia, 17 de gener del 1369) va ser rei de Xipre, i rei titular de Jerusalem des de l'abdicació del seu pare el 24 de novembre del 1358 fins a la seva pròpia mort el 1369. També va ser rei llatí d'Armènia a partir del 1361 o 1368. Va ser el segon fill d'Hug IV de Xipre, el primer de la seva segona esposa Alix o Alícia d'Ibelin. També va rebre el títol de comte titular de Trípoli el 1347.

El regnat de Pere I va ser el més brillant de la dinastia Lusignan i va ser un dels últims reis croats. Prometent una contínua guerra contra els musulmans per a la recuperació de Jerusalem, va reviure l'antiga orde Lusignan de cavalleria anomenada Orde de l'Espasa, i sempre portava una espasa desembeinada com un recordatori de la seva promesa.[1]

Bell, valent i impetuós, no va poder, malgrat tot, despertar a Europa el vell entusiasme croat ni obtenir suport suficient per als seus plans, a causa del conflicte intern que va culminar amb el seu assassinat a mans de tres dels seus propis cavallers.

  1. Runciman, 1978, p. 441.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne