Pessebre vivent

Un pessebre vivent és una representació del naixement de Jesús de Natzaret a partir de diversos quadres amb personatges vius i aprofitant un entorn o paratge rústic o amb interès arquitectònic com el nucli antic d'un poble, la llera d'un riu, els entorns d'una finca o un bosc, per on l'espectador es desplaça.^[1][2] Les representacions es solen realitzar els mesos de desembre i gener, coincidint amb les festes nadalenques.^[3]

Segons algunes fonts, Sant Francesc d'Assís organitzà l'any 1223 el primer pessebre vivent de la història a Rieti (Itàlia). Segons el seu biògraf Thomas de Celano la intenció de Sant Francesc d’Assís va ser reviure el que havia vist a Terra Santa, així que va escollir una balma als afores de Greccio per a representar-hi “un pessebre ple de palla, ovelles, un bou i un ase, igual que a Betlem” i així la gent podia endinsar-se en la realitat de l’Evangeli “in situ”^[4]

A Catalunya hi ha tradició documentada de pessebres des del segle xiv, però la passió pels pessebres va anar més enllà de la representació a través de figures, i des de mitjans del segle XX hi ha pessebres vivents que fan realitat el somni de poder passejar-se entre boscos i rius, envoltat de penya-segats i de fogueres amb pastors que dormen al ras.^[2]