Back Plaga antonina AN الطاعون الأنطوني Arabic الطاعون الانطونى ARZ Antonin vəbası Azerbaijani Antoninský mor Czech Antoninische Pest German Antonine Plague English Peste antonina Spanish Antoninotar izurria Basque طاعون آنتونین Persian

Pesta antonina

Plantilla:Infotaula esdevenimentPesta antonina
Tipuspandèmia
verola Modifica el valor a Wikidata
EpònimMarc Aureli Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps165 - 190 Modifica el valor a Wikidata
Estatantiga Roma Modifica el valor a Wikidata
L'Ángel de la mort copejant una porta durant la pesta de Roma; gravat de Levasseur després de Jules-Elie Delaunay.

La Pesta antonina del 165-180 dC, també coneguda com la plaga de Galè -nom del metge grec que va viure a l'Imperi Romà, i que la va descriure-, va ser una antiga pandèmia portada de tornada a l'imperi Romà per les tropes que tornaven de les campanyes del Pròxim Orient. Els investigadors han sospitat que podria haver estat la verola,[1] o el xarampió,[2][3] però la veritable causa encara era indeterminada. L'epidèmia va poder haver cobrat la vida d'un emperador romà, Luci Aureli Ver, que va morir el 169 i va ser el corregent de Marc Aureli, el nom de la família del qual, Antoní, s'ha associat amb l'epidèmia. La malaltia es va manifestar novament nou anys més tard, d'acord amb l'historiador romà Cassi Dió (155-235), causant fins a 2.000 morts al dia a Roma, una quarta part dels afectats, donant a la malaltia una taxa de mortalitat a la ratlla del 25%.[4] La malaltia va arribar a matar com un terç de la població en algunes zones i va devastar l'exèrcit romà.[5][6]

Les fonts antigues estan d'acord que l'epidèmia va aparèixer per primera vegada durant el setge romà de Selèucia del Tigris a l'hivern del 165-166.[7]l llarg del Rin. Eutropi afirma que una gran població va morir per tot l'imperi.[8]

Rafe de Crespigny especula que la plaga va poder també haver esclatat durant la Dinastia Han de la Xina abans del 166, tenint en compte els avisos de plagues als registres xinesos de les Vint-i-quatre històries. Aquesta plaga va tenir un impacte en la cultura i la literatura romana, i va poder afectat greument les relacions comercials indo-romanes a l'oceà Índic.[9]

  1. ↑ H. Haeser's conclusion, in Lehrbuch der Geschichte der Medicin und der epidemischen Krankenheiten III:24–33 (1882), followed by Zinsser in 1935.
  2. ↑ "No existeix evidència suficient de manera satisfactòria per identificar la malaltia o malalties", ha conclòs J. F. Gilliam en el seu resum (1961) de les fonts escrites, amb inscripcions gregues i llatines no concloents, i grups de papirs i monedes.
  3. ↑ Les dades científiques més recents han eliminat aquesta possibilitat. See Y. Furuse, A. Suzuki and H. Oshitani, “Origin of the Measles Virus: Divergence from Rinderpest Virus Between the 11th and 12th Centuries,” Virology 7 (2010), pp. 52–55.
  4. ↑ Cassi Dió, LXXII 14.3–4; el seu llibre que cobriria la plaga sota Marc Aureli no es troba; més endavant va ser considerat el més gran dels historiadors que tenia coneixement sobre això.
  5. ↑ Cassi Dió Història de Roma, LXXII 14.3–4
  6. ↑ Plague in the Ancient World
  7. ↑ Sicker, Martin. The Struggle over the Euphrates Frontier.The Pre-Islamic Middle East.. Greenwood, 2000, p. 169. ISBN 0-275-96890-1. 
  8. ↑ Eutropi XXXI, 6.24.
  9. ↑ De Crespigny, Rafe. A Biographical Dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23-220 AD). (en anglès). Leiden: Brill Koninklijke, 2007, p. 514. ISBN 978-90-04-15605-0. 
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne