Back Pi1 Pegasi AST Pi1 Pegasi English Pi1 Pegasi Spanish Pi1 Pegasi Portuguese Pi1 Pegasi Swedish 飛馬座π1 Chinese

Pi1 Pegasi

No s'ha de confondre amb Pi2 Pegasi.
Infotaula objecte astronòmicPi1 Pegasi
Tipusestrella amb alt moviment propi i font propera a infrarrojos Modifica el valor a Wikidata
Tipus espectral (estel)G6III:[1] Modifica el valor a Wikidata
Constel·lacióPegàs Modifica el valor a Wikidata
ÈpocaJ2000.0 Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Distància de la Terra88,612 pc [2] Modifica el valor a Wikidata
Radi9 R☉ Modifica el valor a Wikidata
Magnitud absoluta0,84 Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)5,582 (banda V)[3] Modifica el valor a Wikidata
Massa1,92 M☉ Modifica el valor a Wikidata
Temperatura efectiva4.793 K[4] Modifica el valor a Wikidata
Paral·laxi11,2851 mas[2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (declinació)−73,313 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Moviment propi (ascensió recta)−53,215 mas/a [2] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat de rotació estel·lar4 km/s[5] Modifica el valor a Wikidata
Velocitat radial−6,98 km/s[6] Modifica el valor a Wikidata
Gravetat superficial equatorial230 cm/s²[4] Modifica el valor a Wikidata
Ascensió recta (α)22h 9m 13.6251s[2] Modifica el valor a Wikidata
Declinació (δ)33° 10' 20.4772''[2] Modifica el valor a Wikidata
Metal·licitat−0,22[4] Modifica el valor a Wikidata
Lluminositat201,6 lluminositats solars Modifica el valor a Wikidata
Edat estimada530 milions d'anys Modifica el valor a Wikidata
Catàlegs astronòmics
ADS 15672 A (Catàleg d'Estrelles Dobles Aitken)
PLX 5360 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
BD+32 4349 (Bonner Durchmusterung)
CCDM J22092+3310A (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples)
FK5 833 (FK5)
GC 30995 (Catàleg General de Boss)
GCRV 13922 (General Catalogue of Stellar Radial Velocities)
GSC 02724-02355 (GSC)
HD 210354 (Henry Draper Catalogue)
HIC 109352 (Hipparcos Input Catalogue)
HIP 109352 (Catàleg Hipparcos)
HR 8449 (Catàleg d'Estrelles Brillants)
N30 4882 (Catalog of 5,268 Standard Stars Based on the Normal System N30)
PMC 90-93 583 (Tokyo Photoelectric Meridian Circle Catalog)
PPM 87450 (Catàleg d'estrelles PPM)
SAO 72064 (Catàleg SAO)
TYC 2724-2355-1 (Catàleg Tycho)
UBV 18938 (UBV)
2MASS J22091364+3310203 (2MASS)
PLX 5360.00 (Catàleg General de Paral·laxis Estel·lars Trigonomètriques)
WDS J22092+3310A (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
IRAS 22069+3255 (IRAS)
WEB 19649 (Vitesses radiales. Catalogue WEB: Wilson Evans Batten. Radial velocities: The Wilson-Evans-Batten catalogue)
Gaia DR2 1899240933502898944 (Gaia Data Release 2)
π¹ Peg (nomenclatura de Bayer)
27 Peg (Nomenclatura de Flamsteed)
Gaia DR3 1899240933502898944 (Gaia DR3)
IDS 22048+3241 A (Index Catalogue of Visual Double Starsanglès)
TIC 162459565 (TESS Input Catalog)
AG+32 2183 (AGK3U)
UBV M 26169 (UBV) Modifica el valor a Wikidata

Pi¹ Pegasi (π¹ Pegasi / π¹ Peg / 27 Pegasi) és un estel de la constel·lació del Pegàs de magnitud aparent +5,60.[7] Forma una doble òptica amb π² Pegasi, si bé els dos estels no estan gravitacionalment units. La distància real entre ells és de 31 anys llum (47.000 ua), però s'hi mouen a través de l'espai en direccions diferents i amb velocitats diferents, la qual cosa descarta que formen un veritable sistema binari.[8]

Distant 283 anys llum del sistema solar, π¹ Pegasi és una gegant groga de tipus espectral G6III amb una temperatura efectiva de 4.790 K. Llueix amb una lluminositat 51 vegades major que la lluminositat solar i el seu radi és 10 vegades més gran que el del Sol. Rota lentament, sent la seva velocitat de rotació projectada de 6 km/s, la qual cosa dona lloc a un llarg període de rotació que pot ser de fins a 89 dies.[8] El seu contingut metàl·lic és clarament inferior al solar; el seu índex de metal·licitat és [Fe/H] = -0,22.[9]

Amb una massa gairebé doble de la del Sol, π¹ Pegasi és una de les moltes gegants visibles al cel nocturn en l'interior del qual té lloc la fusió nuclear de l'heli. Té una edat estimada de 1.300 milions d'anys.[9] Prop d'ella s'hi poden observar quatre estels tènues la lluentor de les quals està compresa entre magnitud 10 i 12; no obstant això, cap d'elles està físicament lligada a Pi¹ Pegasi.[8]

  1. ↑ «High-resolution spectroscopic survey of 671 GK giants. I - Stellar atmosphere parameters and abundances» (en anglès). The Astrophysical Journal Supplement Series, 12-1990, pàg. 1075–1128. DOI: 10.1086/191527.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 Afirmat a: Gaia Early Data Release 3. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 3 desembre 2020.
  3. ↑ Ulrich Bastian «catàleg Tycho-2». Astronomy and Astrophysics, 3-2000, pàg. L27-L30.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 «The lithium abundances of a large sample of red giants» (en anglès). Astrophysical Journal, 2, 31-03-2014, pàg. 94. DOI: 10.1088/0004-637X/785/2/94.
  5. ↑ David W. Latham «Rotational and radial velocities for a sample of 761 Hipparcos giants and the role of binarity» (en anglès). Astronomical Journal, 1, 07-12-2007, pàg. 209–231. DOI: 10.1088/0004-6256/135/1/209.
  6. ↑ Afirmat a: Gaia Data Release 2. Indicat a la font segons: SIMBAD. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
  7. ↑ «27 Pegasi» (en anglès). SIMBAD (Centre de Dades astronòmiques d'Estrasburg). [Consulta: 31 desembre 2020].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 «Pi Pegasi» (en anglès). Stars. Jim Kaler. [Consulta: 31 desembre 2020].
  9. ↑ 9,0 9,1 Takeda, Y.; Sato, B.; Murata, D. «Stellar Parameters and Elemental Abundances of Late-G Giants». Publications of the Astronomical Society of Japan, 60, 4, 2008. pp. 781 - 802.
From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne