Back Pierre Trudeau Afrikaans بيير ترودو Arabic بيير ترودو ARZ Pierre Trudeau AST Pierre Trudeau Aymara Pyer Trüdo Azerbaijani Pierre Trudeau BCL П’ер Эліёт Трудо Byelorussian П’ер Трудо BE-X-OLD Пиер Елиът Трюдо Bulgarian
.jpg)
Joseph Philippe Pierre Yves Elliott Trudeau, més conegut com a Pierre Trudeau o Pierre Elliott Trudeau, PC, CC, CH, QC, MSRC (Mont-real, 18 d'octubre de 1919 - Mont-real, 28 de setembre de 2000) fou un polític quebequès de la segona meitat del segle xx. Fou dos cops Primer ministre del Canadà: del 20 d'abril del 1968 al 3 de juny de 1979, i del 3 de març de 1980 al 30 de juny de 1984.[1] El seu fill Justin Trudeau també va esdevenir Primer ministre del Canadà l'any 2015.[2]
Trudeau va ser la figura central de la política canadenca durant quinze anys, d'una manera mai abans vista al país. A més va rebre molta més atenció internacional que qualsevol altre líder del país. Va guanyar tres eleccions seguides; el 1968, 1972 i 1974; fins que va ser derrotat per un estret marge el 1979, pel conservador progressista Joe Clark. Tan sols mesos després tornaria al poder després de la seva victòria en les eleccions de 1980, governant fins a 1984, quan va decidir retirar-se de la política. El seu mandat com a primer ministre va ser el tercer més llarg en la història del Canadà, només darrere de John A. Macdonald i William Lyon Mackenzie King.
El mandat de Trudeau és vist com un gir a l'esquerra en el que anteriorment havia estat un país relativament conservador. Com a primer ministre va adoptar el nacionalisme econòmic, imposant mesures proteccionistes; va incrementar exponencialment la despesa pública, la qual cosa va resultar en dèficits pressupostaris anuals; va desafiar el lideratge dels Estats Units en fomentar relacions amb la Unió Soviètica, la Xina i Cuba; va promoure el multiculturalisme; va implementar el bilingüisme oficial i va augmentar la immigració no europea.[3] Un dels assumptes més importants amb els quals va haver de bregar va ser el nacionalisme quebequès, al qual es va oposar fermament; quan terroristes del Front d'Alliberament del Quebec van segrestar diverses persones el 1970, la qual cosa avui es coneix com la Crisi d'Octubre, Trudeau els va derrotar invocant la Llei de Mesures de Guerra, una decisió controvertida fins al dia d'avui; el 1980, quan Quebec va dur a terme un referèndum que proposava més sobirania per a la província, Trudeau va liderar la campanya a favor del rebuig, opció que va resultar victoriosa. En els seus últims anys de govern va aconseguir la sobirania total del Canadà, a través la Llei Constitucional de 1982, que al seu torn va promulgar la Carta Canadenca de Drets i Llibertats.
Després de retirar-se de la política, Trudeau va tornar a practicar l'advocacia, treballant en l'estudi jurídic Heenan Blakie. Va tornar breument a l'escenari polític en pronunciar-se en contra de l'Acord de Meech Lake i després de l'Acord de Charlottetown (canvis a la constitució que declararien Quebec com una societat diferent), argumentant que aquests enfortirien l'independentisme quebequès. Trudeau va morir el 2000, als vuitanta anys. És considerat com un dels primers ministres més conseqüents de la història del Canadà. El seu fill primogènit, Justin Trudeau, és l'actual primer ministre del Canadà.
- ↑ «Pierre Trudeau Biography» (en anglès). Biography.com. [Consulta: 11 juliol 2014].
- ↑ «El fill de Trudeau, francòfon i quebequès, guanya les eleccions i reviu el somni dels federalistes canadencs». [Consulta: 1r juny 2024].
- ↑ «Pierre Elliott Trudeau» (en anglès canadenc). The Canada Guide. Arxivat de l'original el 2024-04-03. [Consulta: 3 abril 2024].