Pierre Grimal |
|
Naixement | (fr) Pierre Antoine Grimal 21 novembre 1912 15è districte de París (França) |
---|
Mort | 2 novembre 1996 (83 anys) 5è districte de París (França) |
---|
|
Member of the École française de Rome (en) |
---|
1935 – 1937 |
President Societat arqueològica de Bordeus |
---|
|
President Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues |
---|
← Robert-Henri Bautier – André Caquot → |
|
|
Formació | École Normale Supérieure |
---|
|
Camp de treball | Història, antiguitat clàssica, civilització antiga i llatí |
---|
Ocupació | llatinista, historiador de l'art, escriptor, filòleg clàssic, historiador |
---|
Activitat | 1951 - |
---|
Ocupador | Universitat de París |
---|
Membre de | |
---|
|
Estudiant doctoral | Alexandre Grandazzi, Nicole Boëls-Janssen, Henri Lavagne (en) , Jean Andreau, André Arcellaschi, Jean-Louis Ferrary, Carlos Lévy, Pollux Hernúñez (en) , Pascal Arnaud i Hourig Sourouzian (en) |
---|
|
Cònjuge | Claude-Edmonde Magny |
---|
Fills | Claire Grimal, Florence Dupont, François Grimal, Nicolas Grimal |
---|
|
|
|
|
Pierre Grimal (15è districte de París, 21 de novembre de 1912 - 5è districte de París, 2 de novembre de 1996) va ser un llatinista francès.
Especialista en llengua, literatura i filologia llatines[1] i en civilització romana, reconegut sobre el pla internacional, va contribuir a promoure el coneixement de l'herència cultural de la Roma antiga, tant per als especialistes com per al gran públic,[2] amb obres com ara el Diccionari de mitologia grega i romana (1951).