Back بيار هارمل Arabic پير هارميل ARZ Pierre Harmel AST Пиер Армел Bulgarian Pierre Harmel Czech Pierre Harmel Danish Pierre Harmel German Pierre Harmel English Pierre Harmel Spanish Pierre Harmel Basque
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 16 març 1911  Uccle (Bèlgica) | ||
| Mort | 15 novembre 2009 (98 anys) Brussel·les (Bèlgica) | ||
President of the Belgian Senate (en)  | |||
| 9 octubre 1973 – 9 març 1977 ← Paul Struye – Robert Vandekerckhove → | |||
| Ministre d'afers exteriors de Bèlgica | |||
| 19 març 1966 – 26 gener 1973 | |||
 Primer ministre de Bèlgica | |||
| 28 juliol 1965 – 19 març 1966 ← Théo Lefèvre – Paul Vanden Boeynants → | |||
| Ministre de Justícia de Bèlgica | |||
| 26 juny 1958 – 6 novembre 1958 ← Albert Lilar – Laurent Merchiers → | |||
| Membre de la Cambra de Representants de Bèlgica | |||
| Senador de Bèlgica | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Lieja Universitat Saint-Louis de Brussel·les | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | llicenciat en dret[1] | ||
| Ocupador | Universitat de Lieja | ||
| Partit | Centre démocrate humaniste - cdH | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Altres | |||
| Títol | Count Harmel (en) (1991–) | ||
| Cònjuge | Marie-Claire Van Gehuchten | ||
| Premis | |||
 | |||
Pierre Charles José Marie Harmel (Uccle, 16 de març de 1911 - Brussel·les, 15 de novembre de 2009) va ser un polític demòcrata cristià i advocat belga.[1][2] Va ocupar el càrrec de Primer Ministre de Bèlgica durant vuit mesos, entre 28 de juny de 1965 i el 19 de març de 1966.
Va néixer a Uccle, fill de Charles Harmel i d'Eusibie André. Va estudiar Dret a la Universitat de Lieja, on va obtenir els títols de Doctor en Dret i Màster en Ciències Socials el 1933. Durant els seus estudis, va estar actiu a l'Association catholique belge, de la qual va esdevenir president el 1938.
L'any 1947 fou nomenat professor de Dret Tributari a la Universitat de Lieja.
Harmel va defensar el desarmament europeu a finals dels anys seixanta i va ser el principal defensor d’una política de l’OTAN orientada cap al futur de l’antic bloc soviètic que va accelerar la distensió est-oest.[3]
- ↑ 1,0 1,1 «Biographie de Pierre Harmel» (en francès). 7sur7, 16-11-2019. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ «Pierre Harmel» (en neerlandès). ODIS, 07-09-2019. [Consulta: 29 gener 2021].
- ↑ Weber, Bruce. «Pierre Harmel, Belgian Who Helped Reshape NATO, Dies at 98» (en anglès). The New York Times, 17-11-2019. [Consulta: 29 gener 2021].