Pieter Cornelis Mondriaan, des de 1906 conegut com a Piet Mondrian (Amersfoort, Països Baixos, 1872 - Nova York, EUA, 1944), va ser un pintor i teòric de l'art neerlandès considerat un dels grans artistes del segle xx.[1][2] És conegut per ser un dels pioners de l'art abstracte del segle xx, ja que va canviar la seva direcció artística de la pintura figurativa a un estil cada vegada més abstracte, fins que va arribar a un punt en què el seu vocabulari artístic es va reduir a elements geomètrics simples.[3]
L'art de Mondrian era altament utòpic i estava preocupat per la recerca de valors i estètica universals.[4] El 1914 va proclamar: "L'art és superior a la realitat i no té cap relació directa amb la realitat. Per acostar-se a l'espiritual en l'art, s'utilitzarà la realitat el menys possible, perquè la realitat s'oposa a l'espiritual. Ens trobem en la presència d'un art abstracte. L’art hauria d'estar per sobre de la realitat, en cas contrari no tindria cap valor per a l'home".[5] El seu art, però, sempre va romandre arrelat a la natura.
Va col·laborar en el moviment i grup artístic De Stijl, que va cofundar amb Theo van Doesburg. Va desenvolupar una forma no representativa que va anomenar neoplasticisme. Aquest era el nou "art plàstic pur" que creia necessari per crear "bellesa universal". Per expressar-ho, Mondrian va decidir limitar el seu vocabulari formal als tres colors primaris (vermell, blau i groc), als tres valors primaris (negre, blanc i gris) i a les dues direccions principals (horitzontal i vertical).[6] L'arribada de Mondrian a París des dels Països Baixos el 1911 va marcar l'inici d'un període de canvis profunds. Va conèixer el cubisme i amb la intenció d'integrar-se dins l'avantguarda parisenca va eliminar una «a» de la grafia holandesa del seu nom (Mondrian).[5][7]
L'obra de Mondrian va tenir una enorme influència en l'art del segle xx, influint no només en el curs de la pintura abstracta i en nombrosos estils i moviments artístics importants (per exemple, la pintura color field, l'expressionisme abstracte i el minimalisme), però també camps fora del domini de la pintura, com ara el disseny, l'arquitectura i la moda.[8] L'historiador del disseny Stephen Bayley va dir: "Mondrian ha arribat a significar modernitat. El seu nom i la seva obra resumeixen l'alt ideal de la modernitat. No m'agrada la paraula "icònic", així que diguem que ha esdevingut totèmic: un tòtem per a tot allò que la modernitat es proposa ".[8]