Pinocitosi

La pinocitosi és un procés biològic que permet a determinades cèl·lules obtenir líquids orgànics i soluts de l'exterior, ja sigui per alimentar-se, o per un altre fi. Primerament, es produeix una invaginació de la membrana plasmàtica i posteriorment s'estrangula formant una vesícula intracel·lular que conté líquid amb possibles molècules dissoltes o partícules sòlides en suspensió. El procés de pinocitosi es dona contínuament dins la cèl·lula eucariota.

La pinocitosi és, junt a la fagocitosi, una modalitat de l'endocitosi. Això no obstant, la pinocitosi és contrari a la fagocitosi perquè en aquest procés s'ingereixen molècules grans amb un diàmetre superior a 250 nm. A més, la pinocitosi és un procés no específic mentre que la fagocitosi requereix especificitat. La pinocitosi es pot descriure com l'endocitosi de porcions de líquid. Es poden observar cèl·lules especialitzades en la funció nutritiva, per exemple les de la mucosa intestinal. En aquesta membrana es crea una vesícula pinocítica i és d'aquesta manera com els greixos, que són insolubles, passen de la llum de l'intestí al torrent sanguini. Molts virus sense càpside poden entrar a les cèl·lules a partir de la pinocitosi quan la zona de la cèl·lula que ha fixat el virus s'invagina i forma una vesícula de manera que el virus queda incorporat al citoplasma de la cèl·lula hoste. Això succeeix, ja que es tracta d'un procés que no requereix especificitat.^[1]