![]() | |
---|---|
![]() Pirrotita de la mina Santa Eulalia Aquiles Serdan, Chihuahua, Mèxic | |
Fórmula química | Fe1-xS (x = 0 a 0,17) |
Epònim | foc ![]() |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CC.10 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CC.10 ![]() |
Nickel-Strunz 8a ed. | II/B.09a ![]() |
Dana | 2.8.10.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Hàbit cristal·lí | tabular o prismàtica en prismes hexagonals; massiu a granular |
Estructura cristal·lina | a = 11.88 Å, b = 6.87 Å, c = 22.79 Å; β = 90.47° Z = 26 |
Grup puntual | monoclínica prismàtica (2/m) A2/a |
Color | marró groguenc, bronze, en contacte amb l'aire s'obscureix lleugerament |
Exfoliació | imperfecta |
Fractura | desigual |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Color de la ratlla | gris fosca |
Diafanitat | opaca |
Densitat | 4,6 |
Fusibilitat | 3 |
Solubilitat | soluble en àcid clorhídric |
Magnetisme | feblement magnètica, magnetisme fort a l'escalfar-se |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral heretat (G) ![]() |
Símbol | Pyh ![]() |
Referències | [1] |
La pirrotina o pirrotita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada així l'any 1847 per Ours-Pierre-Armand Petit-Dufrénoy, del grec purros (groc vermellós). Pertany i dona nom al grup de la pirrotina de minerals.[2]