Back Peisandros von Kameiros German Πείσανδρος ο Ρόδιος Greek Peisander English Pisandro Spanish Peisandros Rhodoslainen Finnish Pisandre French Pisandro di Camiro Italian カメイロスのペイサンドロス Japanese Pisander Latin Писандр Родосский Russian
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | valor desconegut  Camiros (Grècia) |
| Mort | valor desconegut |
| Religió | Religió a l'antiga Grècia |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Activitat | (Floruit: segle VII aC ) |
| Gènere | Poema èpic |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Pisandre (en grec antic: Πείσανδρος, llatí: Peisander) va ser un poeta èpic de l'antiga Grècia nadiu de Camiros, a l'illa de Rodes.
Es tenen molt pocs detalls de la seva vida; amb prou feines se sap que els seus pares s'anomenaven Pisó i Aristecma, i tenia una germana de nom Dioclea. Va florir vers l'olimpíada 33 (648-645 aC). La llegenda diu que havia estat amant del mític Eumolp.[1]
Pel que fa a la seva obra, que no s'ha conservat més que en alguns fragments citats d'altres autors, fou l'autor d'un poema en dos llibres sobre els treballs d'Hèrcules anomenat Ἡράκλεια, Hercalees.[2] Els gramàtics alexandrins tenien l'obra de Pisandre en gran consideració, i el situaven només per darrere Homer i Hesíode, juntament Antímac de Claros i Paniassis d'Halicarnàs; en canvi, Climent d'Alexandria diu l'Heraclea de Pisandre era copiada de Pisí de Lindos.[3] Probablement fou el primer que va establir el nombre de treballs d'Hèrcules en dotze. Consten altres obres que hom li atribueix, però la Suda afirma que són espúries, i que l'autor realment és Arístees.[4] A l'Antologia grega apareix un epigrama atribuït a Pisandre de Rodes, que segurament és el mateix personatge.[1]
Teòcrit diu que a Camiros hi va tenir una estàtua dedicada.[1]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Edward, Elder. «Pisander». A: William Smith. Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III. Londres: J. Walton, 1849, p. 168.
- ↑ Müller, Karl Otfried. Istoria della letteratura greca. Vol. I. Felice Le Monnier, 1858, p. 160.
- ↑ Climent d'Alexandria. Daniel Heinsius. Stromateis, II 25.2. VI. Lugduni Batauorum: Ioannes Patius academiae typographus pro bibliopolio Commeliniano, 1616, p. 266.
- ↑ «Peisandros». Suda On Line.