Per a altres significats, vegeu «Pla (desambiguació)». |
En matemàtiques un pla és una superfície imaginària de dues dimensions, infinita i sense curvatura. És un dels elements bàsics de la geometria. Juntament amb el punt i la recta és un dels tres conceptes fonamentals de la geometria clàssica. Els plans són infinits i es poden definir mitjançant:
Els plans se solen anomenar amb lletres de l'alfabet grec.
En un sistema de coordenades cartesianes, un punt del pla queda determinat per un parell ordenat, anomenats abscissa' i ordenada del punt. Mitjançant aquest procediment, a tot punt del pla corresponen sempre dos nombres reals ordenats (abscissa i ordenada), i recíprocament, a un parell ordenat de nombres correspon un únic punt del pla. Conseqüentment, el sistema cartesià estableix una correspondència biunívoca entre un concepte geomètric com és el dels punts del pla i un concepte algebraic com són els parells ordenats de nombres. A coordenades polars, per un angle i una distància. Aquesta correspondència constitueix el fonament de la geometria analítica.
L'àrea és una mesura d'extensió d'una superfície, o d'una figura geomètrica plana, expressada en unitats de mesura anomenades unitats de superfície. Per a superfícies planes el concepte és més intuïtiu. Qualsevol superfície plana de costats rectes, per exemple un polígon, pot triangular triangular i es pot calcular la seva àrea com a suma de les àrees d'aquests triangles. Ocasionalment s'usa el terme "àrea" com a sinònim de superfície, quan no hi ha confusió entre el concepte geomètric en si mateix (superfície) i la magnitud mètrica associada al concepte geomètric (àrea).