Un planeta gegant és qualsevol planeta massiu. Estan normalment compostos principalment de materials amb punts d'ebullició baixos (gasos o gels), més que roques o d'altres materials sòlids, tot i que planetes sòlids massius també poden existir. Hi ha quatre planetes gegants en el Sistema Solar: Jupiter, Saturn, Urà i Neptú. S'han identificat molts planetes gegants exosolars orbitant altres estrelles.
Els planetes gegants s'anomenen també planetes jovians, en referència a Júpiter i també gegants gasosos o de gas. Tanmateix, molts astrònoms només utilitzen aquest terme en relació a Júpiter i Saturn, classificant Urà i Neptú, per la seva diferent composició, com a gegants de gel.[1][2] Tots dos noms poden crear confusió: tots els planetes gegants consisteixen principalment en fluids per sobre dels seus punts crítics, on no existeixen les diferents fases entre gas i líquid. Els components principals són hidrogen i heli en el cas de Jupiter i Saturn, i aigua, amoníac i metà en el cas d'Urà i Neptú.
Les diferències per definir entre un estel nan marró de massa molt baixa i un gegant de gas (~13 MJ) són controvertides.[3] Alguns científics es basen en la formació, mentre d'altres en la física de l'interior.[3] Part del debat fa referència a si "els nans marrons" han de, per definició, haver experimentat fusió nuclear en algun punt en la seva història.