Poesia visual

Oda a Guynemer (1915), de Josep Maria Junoy. Considerat el primer cal·ligrama avantguardista en llengua catalana.
Poema visual transitable en tres parts (1984), escultura que és ensems un poema visual i "poema corpori", de Joan Brossa, davant del Velòdrom d'Horta, Parc del Velòdrom de la Vall d'Hebron, Barcelona.

La poesia visual és una expressió artística bàsicament iconogràfica i experimental que constitueix en si mateixa un gènere propi.[1] Es pot situar a la frontera de la pintura, la fotografia, el disseny, l'escriptura, el simbolisme i inclús l'acció poètica, la música i el cartellisme. La paraula i la icona, els elements verbals i els gràfics, convergeixen amb l'objectiu d'esdevenir un resultat homogeni, amb entitat pròpia, capaç per si mateix de despertar l'interès del lector-espectador, adoptant diverses formes com la poesia fonètica, experimental, conceptual, concretisme, poemes-objecte, polipoesia, etc., lluny de la representació convencional que estaria representada per la poesia verbal. En definitiva, es tracta d'una creació poètica basada en recursos visuals, com molt bé la defineix Gustavo Vega.

Actualment s'ha generalitzat entre els autors la utilització de mitjans digitals en la creació de la seva obra, i ja es parla del Net Art o Net Poesia.

El cal·ligrama és un tipus de poema visual que fa un dibuix amb el text, on el dibuix té relació amb el contingut del poema. La poesia concreta és una forma de poesia també relacionada amb la visual.

  1. «poesia visual». GEC. [Consulta: 30 novembre 2020].

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne