En teoria de circuits elèctrics, un port és un parell de terminals que connecten una xarxa o circuit elèctric a un circuit extern, com a punt d'entrada o sortida d'energia elèctrica. Un port consta de dos nodes (terminals) connectats a un circuit exterior que compleix la condició del port: els corrents que flueixen als dos nodes han de ser iguals i oposats.[1]
L'ús de ports ajuda a reduir la complexitat de l'anàlisi de circuits. Molts dispositius electrònics comuns i blocs de circuits, com ara transistors, transformadors, filtres electrònics i amplificadors, s'analitzen en termes de ports. En l'anàlisi de xarxes multiport, el circuit es considera com una "caixa negra" connectada al món exterior a través dels seus ports. Els ports són punts on s'apliquen senyals d'entrada o es prenen senyals de sortida. El seu comportament està completament especificat per una matriu de paràmetres que relacionen la tensió i el corrent als seus ports, de manera que no cal tenir en compte, ni tan sols conèixer, la composició interna o el disseny del circuit per determinar la resposta del circuit als senyals aplicats.
El concepte de ports es pot estendre a les guies d'ona, però la definició en termes de corrent no és adequada i s'ha de tenir en compte la possible existència de múltiples modes de guies d'ona.[2]