Power Line Communication

Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pels seus acrònims PLC (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandarditzat per la ETSI, són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacions elèctriques. Aquestes tecnologies consisteixen a superposar un senyal modulat d'alta freqüència sobre el senyal de corrent altern estàndard de 50 o 60 Hz, segons el sistema elèctric. Segons la quantitat d'informació que permeten transmetre, se sol distingir entre Comunicacions de banda ampla (Broadband over power lines o BPL) que permeten enviar més d'1 Mbit/s i tenen major importància en l'actualitat i les Comunicacions de banda estreta (Narrowband over power lines en anglès) que permet enviar taxes de dades prou més baixes i s'ha utilitzat tradicionalment per al control de subestacions elèctriques, comunicacions de veu, monitoratge de consum elèctric o protecció de línies de transmissió d'alta tensió. La tecnologia PLC aprofita la xarxa elèctrica per convertir-la en una línia digital d'alta velocitat de transmissió de dades, permetent, entre altres coses, l'accés a Internet mitjançant la banda ampla.

Les Comunicacions de banda ampla permeten enviar per les línies elèctriques de baixa i mitja tensió qualsevol tipus d'informació, com ara veu (telefonia IP), vídeo (distribució de vídeo, videoconferències…) o dades a alta velocitat (Internet, transferències d'arxius, etc.), utilitzant per això el rang de freqüències que va des d'1,6 a uns 30 MHz, de manera que no hi ha interferències entre les dades i el senyal elèctric, ja que les freqüències són molt més elevades. Dintre d'aquesta tecnologia, es poden distingir dues aplicacions amb característiques diferenciades: interior o curt abast i exterior o llarg abast.